Putin: ¿bogeria real o simulada?
La invasió russa d'Ucraïna ha sorprès el món, i molts comentaristes han conclòs que un acte tan temerari només podia cometre'l un autòcrata irracional (fins i tot dement). Però altres hi perceben una estratègia racional per explotar la feblesa actual d'Occident i restablir el vell imperi soviètic. Qui té raó?
Dels fiascos de Síria i l'Afganistan al Brexit i la cada vegada més profunda polarització i paràlisi als Estats Units i Europa (que a més té una dependència insalvable de l'energia russa), hi ha raons abundants per les quals el president rus Vladímir Putin pot haver decidit que era el moment d'atacar. Si a això hi sumem la ressaca postimperial dels russos després de la caiguda de la Unió Soviètica, podem començar a entendre per què potser Putin pensa que té les de guanyar.
Putin va justificar la seva guerra contra Ucraïna amb afirmacions ridícules com que a les províncies orientals del país s'hi està cometent un genocidi contra els russos, cosa que guarda una semblança inquietant amb la Gran Mentida de Hitler de 1938. Quan aquest va assegurar que la policia txeca havia matat 300 alemanys als Sudets, Occident li va fer un gest d'aprovació a la Conferència de Munic, i Hitler va procedir a envair i desmembrar Txecoslovàquia. El que va passar després és ben sabut. Com va dir Winston Churchill sobre el primer ministre britànic Neville Chamberlain quan aquest va tornar de la Conferència: "Se li ha donat a triar entre la guerra i el deshonor. Ha triat el deshonor i tindrà la guerra".
La concessió de territori txec a Alemanya per part de la Gran Bretanya i França, que no es van molestar a consultar els txecs, va conduir a una guerra que en realitat Hitler ja planejava de molt abans. Avui també hi ha motius per creure que Putin ha estat preparant la invasió a Ucraïna des de fa molt de temps. A més de tancar nous acords econòmics amb la Xina i omplir de desinformació els mitjans russos i internacionals, també ha acumulat uns 630.000 milions de dòlars en reserves de divisa estrangera.
Les sancions inèdites contra el seu règim han deixat aquest tresor fora del seu abast, però el fet que l'acumulés dona prova d'un grau important de planificació. Putin i els seus acòlits al Kremlin no tolerarien tenir al costat un estat nació eslau construint una democràcia a l'estil occidental i encaminada a unir-se algun dia a l'OTAN. Encara que dirigents europeus com el president francès Emmanuel Macron van dialogar amb Rússia i van oferir diverses formes d'apaivagament, ara sabem que una "solució" diplomàtica mai no va ser una possibilitat real.
Quines consideracions deuen haver pesat en l'estratègia de Putin? Per començar, és probable que donés per fet que les sancions serien tolerables, ja que la resposta d'Occident quan Rússia es va annexionar Crimea, va interferir en eleccions occidentals, va executar assassinats arreu del món i va participar en l'abatiment d'un avió de passatgers el 2014, va ser limitada. El Kremlin també va preveure, encertadament, que les democràcies occidentals no respondrien a una acció militar amb la força.
A més, com que la Xina comparteix l'interès del Kremlin per contenir l'avenç de la democràcia liberal a tot el món, Putin pot comptar que els xinesos li proveiran un salvavides econòmic addicional mitjançant la compra de gas rus. Però aquesta nova relació no serà gratuïta. A mesura que el món es continuï dividint en blocs tecnològics i econòmics separats, Rússia es tornarà encara més dependent de la Xina, cosa que implica una pèrdua d'autonomia estratègica. Per més poderós que sigui el seu exèrcit, Rússia té un PIB semblant als d'Espanya i Itàlia i està lluny de ser una potència econòmica.
Un altre cost serà el renaixement de l'OTAN, que de la mort cerebral (segons paraules de Macron) passarà a la condició d'indispensable. Al voltant del 25% de la població d'Estònia i de Letònia és d'origen rus. Tot i ser membres de l'aliança, aquests països necessitaran garanties addicionals després del que ha passat a Ucraïna. De fet, amb les amenaces a Finlàndia i Suècia per les converses recents amb l'OTAN, el Kremlin ha indicat que la missió de Putin va molt més enllà d'Ucraïna.
Putin també ha pronunciat una amenaça no tan velada d'utilitzar armes nuclears: qualsevol que intervingui a Ucraïna haurà d'afrontar "conseqüències mai vistes en la història". ¿La destrucció mútua assegurada ha perdut eficàcia com a element de dissuasió nuclear? No és una bogeria, això?
El més probable és que sigui un altre ardit estratègic: el que en diplomàcia se'n deia teoria del boig. A Putin li convé que Occident cregui que Rússia està tan compromesa amb la seva missió que està disposada a córrer el risc de patir danys immensos i que Putin és capaç de qualsevol cosa. Perquè això sigui creïble, ha de fingir tota l'estona; només que dubti un instant, Occident sabrà que ha estat seguint una estratègia calculada des del principi. En termes de teoria de jocs, revelaria que en realitat el seu "tipus" de jugador no és sempre agressiu, i perdria un avantatge estratègic essencial.
Fins ara el Kremlin ha mantingut la línia agressiva. Però això suposa dos perills. El primer és que un accident o un malentès iniciïn una confrontació militar directa amb Occident. És una cosa que Rússia no es pot permetre, llevat que compti amb el suport total de la Xina, que actualment no té res a guanyar en un escenari d'aquesta naturalesa.
El segon perill és que Occident intenti posar a prova el Kremlin presentant-li resistència militar pròpia de forma limitada però vigorosa. Fer-ho a Ucraïna pot ser massa arriscat (encara que una massacre en alguna ciutat gran podria motivar-ho), però una possibilitat seria impedir el pas de vaixells de guerra russos pels estrets del Bòsfor i els Dardanels.
El més probable és que Putin hagi descartat aquesta possibilitat, perquè està convençut que Occident no té prou determinació. ¿I si anés errat? ¿I si Occident donés al Kremlin un bon motiu per creure que al capdavall no és tan feble? Al final, moltes coses depenen del preu que Occident estigui disposat a pagar per contenir Rússia.
Copyright Project Syndicate
