14/07/2022

Borràs com a símptoma

2 min

En el cas de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, succeeix que tot és veritat al mateix temps. Tot indica que hi va haver un fraccionament de contractes a l'hora de contractar les tasques de manteniment de la pàgina web de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) en l'època que Borràs en va ser directora, i que aquest fraccionament es va fer amb el propòsit amb què es fan els fraccionaments, que és afavorir una determinada persona o empresa. Tot indica també que la judicialització d'aquest fet ha estat utilitzada com a element d'especulació política per part dels partits independentistes, sobretot de Junts per Catalunya (formació en la qual Borràs milita i que, d'ençà del 4 de juny, presideix, en una direcció bicèfala amb el secretari general Jordi Turull) i d'ERC (sòcia de govern de Junts, per bé que els dos partits mantenen una permanent guerra entre ells, tan ridícula com acarnissada). Concretament, Junts intenta presentar-ho com un cas de persecució política davant del qual ERC acota el cap servilment, mentre que ERC intenta vendre-ho com un cas de corrupció vulgar i corrent, pel qual Borràs ha de respondre davant de la llei “per molt presidenta del Parlament que sigui”. És visible, per altra banda, que la mateixa Laura Borràs ha convertit el cas en un motiu per perseverar en el culte a la pròpia personalitat, una forma d'intoxicació ferotgement estesa dins la política i la cultura catalanes, que la presidenta del Parlament practica amb un estil diguem-ne que propi. I, last but not least, és cert que la petició de pena de la Fiscalia (6 anys de presó i 21 d'inhabilitació) no tan sols sona exagerada pels fets que se li imputen, sinó que és inacceptable venint d'un ministeri fiscal que no dubta a arxivar, sense cap rubor, els escàndols criminals —presumptament criminals, perdó— que afecten la casa reial espanyola o determinats dirigents polítics, principalment del PP: serveixin d'exemple recent els casos de tracte de favor de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, o del batlle de Madrid, José Luis Martínez Almeida, a un germà i a un cosí. És quasi segur que en aquesta petició de pena hi ha una voluntat encara d'escarmentar independentistes i de venjar-se'n per l'1 d'Octubre, i és segur del tot que hi ha el plaer que sempre troben els poders de l'estat espanyol a refregar-se per on no direm les institucions catalanes, encara que en principi li siguin pròpies.

La trajectòria pública de Laura Borràs és un producte notable (entre moltíssims que n'hi ha) d'un panorama polític i cultural saturat d'adamisme i omfalisme, és a dir: la creença que el món comença amb un mateix i la tendència a la contemplació del propi llombrígol, respectivament. Però això, a pesar de ser desagradable, no és delicte. A l'estat espanyol, per la seva banda, Brussel·les l'ha tornat a urgir aquesta mateixa setmana a desencallar el vergonyós bloqueig del Consell General del Poder Judicial, principalment per evitar una politització de la justícia que és evident per a qualsevol que la vulgui veure.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats