Els catalanistes (1901)
Peces històriques
De l’article de Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824-Madrid, 1901) a El Nuevo Régimen (8-VI-1901). Traducció pròpia. Aquest dilluns 29 d’abril s’escau el segon centenari del naixement d’aquest polític que durant trenta-vuit dies del 1873 va presidir la Primera República Espanyola. Liderava el Partit Republicà Democràtic Federal des que es va fundar després de la revolució de 1868. Volia soldar federalisme i republicanisme.
Diuen que en el missatge de la Corona es parlarà contra el regionalisme. Caldrà escoltar-ho! El regionalisme no és altra cosa que el federalisme que nosaltres hem defensat públicament des de fa més de trenta anys en llibres, opuscles, periòdics, fulls, reunions públiques i al Parlament. Pel que fa a la reconstitució de l’Estat no es diferencien ni poc ni massa federalisme i regionalisme. Respecte de la reconstitució de l’Estat tampoc no es diferencien regionalistes i catalanistes. Els catalanistes no fan altra cosa que localitzar el regionalisme: concentrant-lo a Catalunya sense que per això el neguin, sinó que més aviat l'estenen a la resta de regions de la Península. Parlar de mesures contra el regionalisme equivaldria a considerar fora de la llei el federalisme. Els catalanistes són avui poderosos. Ho van demostrar clarament en les darreres eleccions. A Barcelona han obtingut més vots que els republicans i els liberals. Això ha estat una sorpresa per al Govern. Tant és així que es va proposar vèncer-los en l’escrutini general recorrent a males arts. No s’hauria proposat si el Govern hagués estudiat el que eren i són a Catalunya. Compten amb persones de saber i arrelament. Tenen al seu costat una joventut intel·ligent i entusiasta. Publiquen 42 periòdics setmanals i quatre diaris. Han establert cercles fins i tot en pobles de segon i de tercer ordre. Estan organitzats i despleguen molta activitat i energia. […] El que no volen els catalanistes de cap manera són les martingales electorals: aspiren a restablir la puresa del sufragi i veden als seus candidats emprar mètodes reprovats per la moral i les lleis. Els catalanistes volen que els concerts econòmics siguin per a tot Catalunya, i que per aquesta raó es federin les quatre províncies en què arbitràriament la va dividir l’Estat. Volen que aquests tractes es facin des d’una base contributiva ajustada a la població i extensió del territori, i de la quantitat fixada dedueixi Catalunya tot allò que necessiti per a cobrir els serveis que tingui a càrrec seu. […] És un partit que cal respectar i no combatre’l il·legalment. Convé que sapigueu, senyors ministres, que el catalanisme creix esperonat per la vostra desencertada i corrompuda administració, pels disbarats que perpetreu sense cap esperança de remei i la indiferència amb la qual heu mirat i mireu els desastres del regne, contra els quals avui, després de tres anys, res no heu fet per reparar-los. […] Fins i tot podríeu dur Catalunya cap a la independència si no canvieu de rumb i contra ella us atrevíssiu a dictar lleis excepcionals. Respecteu als catalanistes com cal fer amb els altres partits. No us fixeu en les resolucions d’avui, més de procediments que de principis; fixeu-vos en el seu fi principal que és l’autonomia de Catalunya i de les altres regions d’Espanya. No oblideu mai que avui tenen a favor seu l’oratòria, la ciència i la poesia.
