El bufet lliure de Trump
Amb l’estupefacció que ens pertoca, que és poca a hores d’ara, llegim al nostre diari que Donald Trump ja s’ha cobrat el primer pagament com a nou, diguem-ne, cabdill de Veneçuela. El país de les arepas “enviarà” entre 30 i 50 milions de barrils de petroli d'alta qualitat al país de les hamburgueses. El president americà ha escrit a Truth Social que els diners que s’obtinguin de la venda estaran sota el seu control, com a president dels Estats Units d’Amèrica, "per garantir que s’utilitzin en benefici del poble de Veneçuela i dels Estats Units". Jo suposo que aquest petroli és el símbol de l’aposta mundial per les energies renovables.
Entre un “Exprópiese” del boig d’en Chávez i un “I take it” del boig d’en Trump hi ha poca diferència. Parlaria de “despotisme il·lustrat” (tot pel poble però sense el poble) si no fos perquè tant un com l’altre, Maduro i Trump, fan gala de l'orgull del que no vol ser il·lustrat. Donald Trump s’acaba d’agafar uns petroliers, però volia fer un resort de vacances a Gaza i li fa gràcia Groenlàndia, i no l’aturarà ningú. El món és el seu bufet lliure. Qui s’aturaria amb els primers, encara que atipin, si després ve la carn (tanta com vulguis)? Val més que dissimulem, que passem molt desapercebuts, que –com deien a la guerra– “no ens signifiquem”. És ben capaç de trobar que Montserrat és mono i que li quedaria bé a Yellowstone. És ben capaç de demanar, si no de grat per força, que l'hi desmuntem peça per peça i li embalem la Moreneta amb el nen i la bola i l'hi enviem cap allà. Pagant els aranzels, naturalment. Jo l'única cosa que vull saber, de veritat, és com dorm la Delcy Rodríguez, pobra.
