Carl Maria von Weber i el públic català (1926)
Peces històriques
De l’article del pianista, crític musical i pedagog Joan Salvat i Crespí (Barcelona, 1868-1938) publicat a Revista Musical Catalana (XI-XII, 1926) a propòsit de la commemoració del primer centenari de la mort de Carl Maria von Weber (Eutin, estat federat alemany de Schleswig-Holstein, 1786 - Londres, 1826). L’any vinent s’escauran dos aniversaris de Weber: els dos-cents anys del seu traspàs i els dos-cents quaranta del naixement.
Són bastants els centres musicals d'Europa, especialment d'Alemanya, que han commemorat el centenari de la mort de Weber. Ens hauria dolgut acabar l'any sense parlar del gloriós autor del Freischütz, encara que Weber no es compti entre els compositors preferits del nostre públic, segurament per l'escassa producció que en coneix. Descomptant l'òpera esmentada, Der Freischütz (El caçador furtiu), no pas gaire prodigada tampoc en els nostres escenaris, l'obra dramàtica d'aquell autor resta encara desconeguda del públic barceloní. Malgrat haver transcorregut un segle des de llur creació, ni Oberon, ni Evryanthe no han estat mai aquí representades. Per bé que les obertures d'Oberon i d'Euryanthe figuren de quan en quan en els programes dels nostres concerts simfònics i en les audicions populars de la Banda Municipal, tampoc l'obra pianística de Weber no ha merescut, sobretot d'uns vint anys ençà, el favor que mereixia per part dels concertistes de piano. I a fe que les Sonates i el Concertstük guarden un segell personal ben digne d'admirar-se, i quant a llur tècnica és de les més apropiades a l'instrument pel qual foren escrites aquelles obres. [...] La personalitat de Weber és prou reconeguda en la història de la música. Weber ha estat el primer músic romàntic, manifestat en la integritat de la seva producció, perquè ja sabem que Beethoven, punt d'unió entre l’escola clàssica i l'escola romàntica, fou un devot del classicisme en els períodes primers de la seva carrera. [...] El Freischütz es donà per primera vegada a Barcelona l'any 1849 al Teatre del Liceu. Per bé que el cor de caçadors es feu tot seguit popular, l'obra no es va mantenir en el repertori corrent. Es va reprendre amb un èxit més franc en el mateix teatre l'any 1886 [...] Cinc anys més tard el Freischütz entrava en el repertori popular i era acollit amb general aplaudiment en el Teatre del Tívoli. Al Liceu passa una altra sèrie d'anys sense representar-se; la seva represa última data de 1921 [...] Junt amb l’obertura del Freischütz i la Invitació al vals, introduïda en la mateixa obra en les representacions del Liceu, i escenificada més tard en els Ballets Russos, les obertures d'Oberon i d'Euryanthe, com ja hem dit al principi, s'han executat força vegades en públic. [...] Volem insistir en l'oblit en què es té avui el repertori pianístic de Weber. No té raó d'ésser. Weber no és solament un precursor de Wagner; fora del teatre —com ha dit un dels biògrafs del mestre— el seu romanticisme, la seva fantasia impetuosa han despertat la febre d'un Chopin, d'un Schumann, d'un Liszt, almenys en les formes renovades per ell de la música de piano. És, per tant, una personalitat ben definida la de Weber, i la transcendència de les seves obres és innegable dintre l'evolució de la música en començar el segle XIX, al bell punt d'iniciar-se l'escola romàntica que havia de cloure Wagner amb les seves genials concepcions.
