04/11/2020

La polarització s’imposa

2 min
Un simpatitzant de Trump intenta fugir de manifestants a la plaça Black Lives Matter davant de la Casa Blanca el dia de les eleccions a Washington

PeriodistaCom en el seu món de casinos i telerealitat, el final de campanya de Donald Trump va ser un tot o res. A Kenosha va admetre, davant la multitud, que aquestes eleccions no anaven del que és millor per als Estats Units sinó que tot plegat es tractava d’ell. Trump ha fet d’aquest moment excepcional, tens i distòpic un referèndum sobre el seu lideratge, sobre el culte a una personalitat complicada i narcisista. Però, una vegada més, Trump oblida que ell no és la raó de tot sinó la conseqüència màxima de la divisió ratificada a les urnes.

L’escenari del frec a frec, d’un déjà-vu de nit electoral que, malgrat això, encara costa d’analitzar, demostra que, guanyi qui guanyi la Casa Blanca després d’un llarg recompte, els Estats Units són avui un país completament dividit. Palesa la distància entre uns estats aferrats a posicions i visions del món totalment oposades, entre els que clamen venjança contra les elits de Washington i els que temen la fúria del supremacisme blanc.

La transformació del Partit Republicà continua en marxa. La radicalització d’aquesta campanya s’ha traduït, per exemple, en l’entrada al Congrés de Marjorie Taylor Greene, candidata republicana per Geòrgia i una de les destacades seguidores de la teoria conspirativa de l’extrema dreta Qanon, que assegura que una càbala de demòcrates de Washington, celebritats de Hollywood i multimilionaris que dirigeixen el món estan al darrere d’una xarxa de segrest i tràfic de nens. Greene ha guanyat adeptes amb els seus vídeos antisemites i de denúncia d’una suposada “invasió islàmica”. El recompte de petits incidents arreu del país s’ha sumat al relat d’una profecia anunciada amb grans panells de fusta cobrint aparadors de botigues i edificis d’oficines. Imatges d’una inestabilitat encara per venir.

La polarització ha sigut l’efecte mobilitzador d’aquestes eleccions: les ganes de fer fora Trump de la Casa Blanca per a uns i la confiança cega en el líder per als altres. La de reelegir el president protector que sap més de tot i ha vençut personalment el covid per sortir-ne reforçat, o derrotar un lideratge destructor que ha arrasat velles aliances, ha dividit profundament el país i ha menystingut una pandèmia mortal. Els vots dels uns i dels altres responen a pors diferents: la pèrdua d’identitat i d’oportunitats de l’Amèrica blanca enfront de la revolta contra el racisme, la violència policial i l’abandonament social que ha sotmès les grans ciutats als efectes més devastadors del coronavirus.

Però les urnes han sigut incapaces de donar per acabada –amb rotunditat i sense segones lectures– aquesta divisió. El recompte de vots per correu i l’horitzó d’una batalla judicial alimenten encara més l’enverinament. Dimarts a la nit, la campanya de Trump va començar ja la recaptació de fons per al dia després, amb un mail que afirmava que "els mitjans de comunicació de les fake news i els seus socis demòcrates" els negarien la possibilitat de competir i demanava donacions per garantir la protecció de "la integritat d'aquestes eleccions".

Acabi com acabi aquesta confrontació, la persistència de totes aquestes fissures seguirà marcant la realitat dels Estats Units. Trump no és la causa sinó el símptoma més histriònic d’aquesta polarització.

stats