Carreters

La festa de Sant Antoni dels ases fa pensar en els carreters de les comèdies i els carreters de debò. Aquesta espècie humana es va acabant; avui els hem de tirar amb comptagotes dintre aquesta gran cassola de peix que menja peix, dintre el producte gris de la gent del dia.

Els carreters dels temps dels nostres avis i dels nostres pares eren el contrapès de la realitat, davant les farigoles del romanticisme. Un personal compacte, una carn ben administrada i un sentimentalisme escarbotat, que es bolcava i es gronxava per carreteres i camins que volien ser carreteres; llocs en els quals s'improvisava a cada moment l'eficàcia sòrdida de fang, dels sotracs i del mal humor. Avui els camins comencen a conèixer massa la regularitat de l'asfalt i les taques d'oli negre, i ja no s'adiuen amb les acrobàcies de les tartanes que anaven a la deriva com les barques de la mar.

Els carreters dels pobles portaven totes les rancúnies i la sorruderia de la gent pagesa a flor de pell. Allò que entre els sarments de la vinya era contingut i acorralat, en les galtes dels carreters era provocatiu i baladrer, com un maquillatge de ninot de fira, que perd tota la segona intenció, i ja no és ni corrosiu ni hipòcrita. El carreter podia tranquil·lament dir allò que el pagès no deia encara que el matessin. [...]

I tot això passava en les viles de muntanya; els carreters dels pobles del voltant de Barcelona, els que venien de tant en tant a ciutat i es passejaven per la Rambla amb el carro de les verdures, representaven el dissolvent més envernissat del nostre segle dinou popular i olla.

Aquest personal es va morint, es va descolorint de mica en mica; avui dia es pot dir que de carreters com els d'abans ja no en resta ni un. Els jubilats del càrrec només surten per la festa dels Tres Tombs, i l'esperit tradicional n'improvisa algun de nou de fresc, però completament de guarda-roba, amb la gorreta, la tralla, les calces de vellut i el clavell a l'orella, tot falsificat i comprat en una tenda de coses de màscares i de carnaval. [...]

Josep Maria de Sagarra 1930