Cas Noelia: l'eutanàsia, a judici

Els verbs viure i morir es conjuguen diferent en la vida de les persones. Hi ha qui té una vida fàcil i una mort difícil; qui arrossega una vida dura, però troba una mort plàcida. Els afortunats, a qui tant la vida com la mort els somriuen, i els desafortunats, per als quals viure és molt difícil, i morir també. En aquesta darrera combinació s’inscriu l’experiència de Noelia Castillo, la jove de 25 anys que finalment, dijous, va poder accedir a l’eutanàsia després de gairebé dos anys d’un viacrucis judicial, atiat per l’oposició del seu pare i l’ofensiva d’Abogados Cristianos, un col·lectiu molt més pròxim a la militància doctrinal i a l’activisme ultraconservador que no pas a la compassió cristiana.

Aquest cas obliga, en primer lloc, a reflexionar sobre què passa quan una creença moral legítima, com la sacralitat o la inviolabilitat de la vida humana, deixa de ser una convicció íntima per convertir-se en una ideologia de combat en l’espai públic. Tota societat democràtica ha de respectar les persones que, per motius religiosos o filosòfics, rebutgin l’eutanàsia per a elles mateixes. El que no pot acceptar, però, és que les creences religioses —o els grups que les instrumentalitzen— pretenguin imposar el seu credo a tothom. Les creences es poden proposar, però no imposar. La croada judicial contra la Noelia no és res més que l’intent de fer prevaler per la força una determinada visió moral, beneïda per sectors de l’extrema dreta i vehiculada a través dels tribunals per generar soroll mediàtic, intimidar i carregar contra el govern de Pedro Sánchez.

La segona qüestió que aquest cas posa en relleu és la de l’aplicació de l’eutanàsia en l’àmbit psiquiàtric. La Noelia tenia un trastorn de salut mental, i la lesió medul·lar que patia era conseqüència d’un intent de suïcidi. Cal precisar, però, que l’eutanàsia no se li va concedir només per motius psiquiàtrics, sinó també per les lesions físiques irreversibles que presentava i que li provocaven un patiment físic i psíquic intolerable. Tot i així, la seva patologia mental s’ha utilitzat per intentar desacreditar la seva decisió. La controvèrsia, en aquest terreny, és intensa. Els contraris a l'eutanàsia sostenen que és molt difícil saber quan un sofriment psíquic és realment irremeiable, establir si el desig de morir és una decisió autònoma o un símptoma de la malaltia i garantir que l’eutanàsia no esdevingui, en la pràctica, una forma d’ajuda al suïcidi facilitada per la medicina. Els favorables, en canvi, recorden que el sofriment mental greu i continuat també pot arribar a ser devastador, refractari als tractaments i incompatible amb un llindar mínim de qualitat de vida. Sostenen, per això, que excloure d’entrada aquests pacients no és un acte de prudència, sinó una forma de paternalisme que els discrimina, com si el seu dolor fos menys important. I defensen que, amb avaluacions rigoroses i una exploració exhaustiva de la capacitat de decidir, la resposta no pot ser una prohibició automàtica. De tota manera, per no inquietar-se, cal tenir present que no excloure aquests pacients d’inici no vol dir que hagin de ser, necessàriament, admesos.

Hi ha encara un tercer element especialment rellevant. La irrupció de terceres persones en una decisió radicalment personal. El que aquesta llarga batalla legal ha deixat establert és que ni els familiars ni els col·lectius aliens a l’afectada podien alterar la seva sobirania ni deslegitimar la tasca dels professionals i la decisió final de la Comissió de Garantia i Avaluació. I això és important no només per a la Noelia, sinó per al conjunt de la societat, perquè és ara que s’està dirimint si els familiars d’un pacient adult i amb plena capacitat poden intervenir per impedir l’aplicació d’una eutanàsia avalada mèdicament. Tots els estaments judicials que s’han pronunciat sobre els recursos presentats contra la decisió de la Noelia reforcen la idea que la llei de l’eutanàsia no és, en cap cas, un mecanisme improvisat ni permissiu, sinó un marc garantista, exigent i sotmès a controls estrictes.

Els qui dijous es van concentrar desvergonyidament davant del centre sanitari on es va dur a terme l’eutanàsia de la Noelia, erigits en guardians autoproclamats de la vida, i els mitjans que durant aquests dos anys els han fet d’altaveu, no volien salvar la vida d’una noia de 25 anys. El que volien, i el que volen des de fa temps, és condemnar-nos a tots a la degradació dels valors democràtics i humanistes, i reimposar una moral autoritària sobre la vida dels altres.