29/01/2022

El català a la docència universitària

3 min
El català a la docència universitària

Divendres passat el departament de Recerca i Universitats de la Generalitat va tenir l’encert d’organitzar una “Jornada sobre la llengua catalana al sistema d’universitats i recerca”. S’hi van presentar reflexions ben interessants. A continuació, la meva sobre la docència a les universitats.

Les universitats catalanes tenen, pel que fa als usos lingüístics, dos vectors de preocupació i d’actuació. D’una banda, l’ambició d’internacionalitzar-se -que s’ha d’aplaudir- porta de manera natural a un ús creixent de l’anglès. Però, de l’altra, són les universitats d’un país amb una llengua pròpia que ho és de cultura, i que com a tal ha de ser present amb força, no simplement de manera testimonial, a les universitats pròpies. Això porta a una necessitat de protecció (reconeguda a l’article 3 de la Constitució). És el mateix per a totes les llengües amb una base demogràfica limitada, com el neerlandès, el danès o el noruec. És, doncs, important desenvolupar metodologies per assegurar la plena compatibilitat de la internacionalització i la protecció del català.

El català a la universitat no està sent un obstacle per a la internacionalització. Segons els indicadors de l’informe CyD, entre les autonomies només Madrid iguala -però no supera- Catalunya en aquest aspecte. ¿Puc afirmar així mateix que la internacionalització no ha sigut un obstacle per al català? No del tot. Un exemple clàssic és el del curs amb 200 alumnes on s’abandona la docència en català perquè tres alumnes Erasmus no l’entenen. L’efecte pot ser devastador per al català.

Permeteu-me argumentar que els avenços en les tecnologies digitals obren camins per millorar molt la situació. Per les tres vies següents:

1. Materials didàctics. Aquests recursos evolucionen cap a un mix de material escrit (llibres, articles...) i de vídeos que recullen presentacions orals de tot tipus. La gran oportunitat per al català és omplir la xarxa de vídeos elaborats i expressats en català pels molts excel·lents professors que, residents a Catalunya o no, els poden fer en català. Vull emfatitzar que no es tractaria només de vídeos divulgatius, sinó principalment de cobrir els continguts que ara s’imparteixen a l’aula d’un curs normal. Evidentment, un programa de creació, manteniment i contínua renovació d’aquests vídeos només val la pena si es pot garantir una qualitat elevada. És factible garantir-la. Demana recursos, però en un volum moderat. Demana esforç dels docents, però menys que el d’escriure un llibre de text. I penso que tindria més impacte lingüístic que un text. Mostra una persona que està parlant en català a un nivell tècnic elevat, i això en si mateix té valor per a l’alumne.

2. L’ús de la llengua a l’aula. Crec que la classe oral sense interacció amb l’alumne tendirà a desaparèixer. Es mantindrà la conferencia magistral ocasional -hi ha valor afegit en veure físicament una eminència dissertant-, però no les classes rutinàries on el professor parla i els alumnes escolten. Un vídeo del mateix professor dient el mateix fa el mateix servei, es pot veure a casa i és més econòmic. ¿Vol dir això que l’oralitat presencial desapareixerà? En absolut. L’estalvi en classes amb alumnes passius permetrà expandir el format de seminari: el d’un grup d’estudiants en cercle al voltant d’un tutor que dirigeix una discussió. És el format que treu el màxim partit de la possibilitat d’interacció cara a cara. Per a la llengua té un benefici addicional: esmorteeix el tot o res de la classe de 200 alumnes sotmesos al mateix règim lingüístic. Amb l’estructura de seminaris els alumnes es reparteixen, i això permet oferir, si cal, diferents opcions lingüístiques.

3. Predictibilitat. Es va avançar quan per evitar l’efecte Erasmus les universitats van adoptar la disciplina d’anunciar la llengua de docència d’un curs. El problema és que l’efecte no es va eliminar del tot i s’ha mantingut la incertesa de si un curs anunciat en català ho serà realment. Això no hauria de passar, no és seriós, i sembla clar que en una estructura docent de seminaris com la descrita en el punt anterior serà més fàcil que el compromís es mantingui.

En resum, ens convé: (i) continuar en el procés d’oferta de cursos i titulacions en anglès, (ii) un programa de creació massiva de continguts audiovisuals en català de qualitat i especialitzats, i (iii) aprofitar l’expansió del format de seminari per facilitar l’imperatiu de garantir una presencia forta del català, i la seva predictibilitat, en la docència.