Catalunya vista d’Euzkadi estant

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsTanmateix, hem de reconèixer que entre bascos i catalans hi ha algunes peculiaritats comunes i una base econòmica bastant semblant. [...] És molt important d’observar com en alguns aspectes Euzkadi es troba en una situació més avançada que Catalunya, i com també en uns altres, Catalunya és la que va al davant. [...] El fet cert és que al País Basc la vella llengua èuscara ha obtingut uns quants ajuts de difusió massiva, tanmateix limitats, però eficaços. Tres exemples: Ràdio Sant Sebastià, Ràdio Bilbao i Ràdio Pamplona emeten diàriament unes dues lliçons de basc. ¿Per què això mateix no es pot fer a Barcelona, on hi ha tanta necessitat, almenys de cara a la immigració? Es podria fer el que fan els bascos, i molt més, i moltíssim més! Perquè la situació de la llengua catalana és, per fortuna, enormement viva en comparació de l’èuscara. Però els bascos són molt batalladors, i això és l’admirable: bé que llur llengua ha arribat a ésser moribunda, bé que a través de tres mil anys d’existència que té l’èuscar no s’han escrit en aquesta llengua unes obres literàries de gran valor, aquí tenim els bascos defensant-la amb tota voluntat. [...] És clar que els bascos envegen -noblement!- la situació de la llengua catalana i tota l’excel·lent producció literària nostra, des de l’Edat Mitjana fins ara, i també veuen que l’estructuració de l’entitat nacional catalana té uns fonaments molt més forts que la d’ells. Però més d’un català m’ha parlat amb gran admiració de l’energia -i fins i tot de la violència- amb la qual els bascos es defensen i es fan respectar quan cal. (Particularment voldria aclarir que en la situació actual d’Espanya i en la situació geopolítica de la Península en el món, tinc els meus dubtes quant a la utilitat de la violència. De moment crec que són més útils les accions purament polítiques i les pressions “diplomàtiques”.) Però, en fi, una mica més d’energia, al carrer i allà on convingui, vindria molt bé als catalans. L’energia, i àdhuc l’agressivitat constructiva, és molt “saludable”. [...] Hi ha problemes particulars en cadascuna de les entitats nacionals (i aquests és lògic que s’estudiïn més o més aïlladament), però també tenim molts problemes col·lectius que no podrem resoldre si no és col·lectivament. Quan viatjo per Euzkadi i vull mirar cap a Catalunya, jo no sols veig la terra catalana, sinó també la castellana, l’aragonesa, l’andalusa, etc., i penso que tot, tot, s’ha de reorganitzar. Quan viatjo per qualsevol lloc d’Espanya, allò que tracto de veure o de recordar-me és el món sencer. [...]