Tempesta política, bonança econòmica?
Estem vivint un començament d’any paradoxal. La política –especialment la internacional– és cada cop més inestable: conflictes oberts, aliances difuses i decisions que tensionen l’ordre global. També en l’àmbit nacional, la fragilitat parlamentària i l’absència de pressupostos dificulten qualsevol reforma rellevant. I, tanmateix, l’economia sembla avançar amb una calma sorprenent. Els mercats es mantenen estables i el creixement, tant als Estats Units com a Catalunya i Espanya, ha superat moltes previsions.
La distància entre el soroll polític i les dades econòmiques no és nova, però ara crida especialment l’atenció. En l’àmbit internacional, Europa observa com es difuminen les certeses bàsiques: no sempre és clar qui és aliat i qui és rival, ni quines regles regeixen l’acció política. Alhora, processos de canvi polític en països sotmesos durant dècades a règims autoritaris obren expectatives, però també interrogants incòmodes sobre quin tipus d’estabilitat s’està promovent i amb quins costos democràtics.
Davant d’aquest escenari, l’economia sembla mirar cap a una altra banda. Als Estats Units molts auguraven una desacceleració contundent arran de l’augment d’aranzels i de polítiques migratòries més restrictives. Però, de moment, aquests efectes no s’han materialitzat. L’economia nord-americana ha continuat creixent i la catalana i espanyola ha mostrat una resiliència notable, fins i tot en absència de pressupostos o amb un sistema de finançament autonòmic clarament esgotat.
D’aquesta paradoxa se’n poden extreure dues lectures. La primera és que les economies modernes tenen una certa capacitat de funcionar al marge de la boira política, com a mínim en el curt termini. Empreses i llars continuen prenent decisions, i molts xocs es dilueixen abans d’arribar a la vida quotidiana. En aquest sentit, no tot el que sembla una crisi política immediata acaba traduint-se en una crisi econòmica.
La segona lectura és menys tranquil·litzadora. La relació entre el desordre polític i els problemes econòmics acostuma a ser forta, però rarament immediata. Els costos sovint es desplacen en el temps. En el cas dels aranzels, per exemple, moltes empreses han absorbit part de l’impacte per no perdre quota de mercat. Però aquesta estratègia té límits. De la mateixa manera, restringir fortament la immigració pot no tenir efectes visibles a curt termini, però acaba tensionant economies que depenen del creixement demogràfic i de la mobilitat laboral.
La tempesta política no sempre sacseja l’economia al moment. Però acostuma a acabar fent-ho. Potser no avui, ni demà. I esperem que, almenys a aquest costat de l’Atlàntic, amb menys intensitat. Però la incertesa té un cost, i confiar que no passarà factura pot ser una aposta arriscada.
