Cinc ampolles de whisky

Ens assabentem per l’ARA, desolats, del preu que van pagar els compradors d’una nena de catorze anys. La volien i la van obtenir per “casar-la” amb el seu fill de vint. Els pares d’aquesta nena van trobar que era un bon tracte i la van entregar, potser satisfets del negoci. Els compradors se la van emportar i la van posar a pidolar. Van pagar cinc mil euros i cinc ampolles de whisky.

Els cinc mil euros són el preu, i és un preu que ens indica que la nena devia ser un bon negoci. La casen amb el seu fill de vint i la posen a captar pels carrers. Captar, doncs, sobretot si ets una criatura, deu donar força calerons. D’altra banda, no ens enganyem, els emprenedors no es conformen amb les almoines. Segur que aquests pares amantíssims, que li van comprar una nena al fill, devien pensar que, quan fos una miqueta més gran, també la podrien posar a fer de puta. Tenen una vida molt curta, aquestes canalles, de seguida es fan malbé.

De la història sòrdida, però, el que ens remou les entranyes com si ens les buidessin amb una gúbia no és ni tan sols aquest casament ficcionat. Les dones han servit, des de sempre, com a botí de guerra. És el whisky el que resulta insuportable. Es devien guardar els cinc mil euros per la filla a la butxaca o sota una rajola. Però i el whisky? Se’l van beure? El van barrejar amb cola? Hi van posar uns glaçonets per fer-lo de més bon passar? I una rodanxeta de llimona? Se’l van revendre, potser? El whisky és la broma, la part festiva del tracte, la que fa que els pares de la nena siguin infrahumans. Cinc ampolles de whisky. Que bé. Que no pari la festa.