Hongria ha d'aprofitar l'oportunitat de fer fora Viktor Orbán
Pot ser que Viktor Orbán només governi un país de 9,5 milions d'habitants, però en els darrers anys s'ha convertit en una figura d'una rellevància global desproporcionada. En el transcurs d'una setmana, el primer ministre hongarès pot reunir-se amb Vladímir Putin, Xi Jinping i Donald Trump. També s'ha convertit en un model per als populistes de dretes d’arreu del món. El seu prestigi internacional es fonamenta en dues coses: les repetides victòries electorals al seu país i la confiança ideològica amb què ha guerrejat contra el corrent d’esquerres europeu. Orbán s'enfronta avui a un fet que no havia tingut al davant durant anys: una amenaça versemblant al seu poder. Les eleccions del 12 d'abril s'acosten, i la majoria de les enquestes mostren Fidesz, el seu partit, molt per darrere de Tisza, el grup emergent, liderat per l’exmembre de Fidesz Péter Magyar.
Orbán i el seu partit no s'assemblen gens a la comunitat jove i políticament conscienciada que era fa tres dècades, quan jo encara en formava part, com a diputada i membre de la junta. Aleshores, el nostre objectiu era liberalitzar el país i contribuir a construir una democràcia vibrant i pròspera. Tanmateix, quan Orbán va assumir el lideratge del partit el 1993 i va començar a centralitzar el poder a gran velocitat, molts polítics moderats —entre els quals jo mateixa— vam ser apartats i, finalment, vam deixar el partit. Des de finals dels anys noranta, Fidesz va passar de ser un partit de centre liberal a un que va acabar dominant l'ala dreta de la política hongaresa. Des que va recuperar el poder per segon cop arran de la crisi financera global de 2007-2009, Orbán i el seu partit han dominat tot l'escenari polític.
Però no s'han limitat a governar: han doblegat les institucions i recursos públics als seus interessos partidistes. El sistema il·liberal d'Orbán ha concentrat el poder de manera excepcional, ha construït un estat lleialista i ha utilitzat els diners i les institucions públiques per promoure els valors d'una societat tancada a través de les escoles, els organismes culturals i els mitjans de comunicació. També ha gastat desenes de milions d'euros de fons públics per construir una xarxa il·liberal internacional: organitzant fòrums conservadors internacionals, fent servir grups com els Patriotes per Europa —d'extrema dreta— per soscavar la Unió Europea, i finançant think tanks dissenyats per exportar les seves idees. Vaig conèixer Orbán fa molt de temps i sempre havia estat conscient de la seva excepcional voluntat de modelar la política. Malgrat tot, sovint em sorprenia la facilitat amb què travessava línies vermelles morals i polítiques, i la poca resistència que li oposaven els seus crítics i rivals a Hongria i Europa.
Péter Magyar ha canviat això. En només un parell d'anys, el seu moviment antiestablishment ha sabut capitalitzar anys de frustració creixent amb la corrupció sistèmica, el malestar econòmic, una política exterior incendiària i els repetits escàndols que han posat al descobert la venalitat i hipocresia del règim. S'ha creat una obertura per a un nou emprenedor polític ambiciós, combatiu i disposat a desmantellar el sistema d'Orbán.
Per desbancar el president actual, però, Magyar ha de guanyar una batalla que ha estat injusta durant molt de temps i que ho és cada vegada més. Fidesz ha reescrit repetidament les normes electorals per afavorir els seus propis interessos. Com a resultat, el partit de Magyar podria necessitar al voltant del 55% dels vots populars per obtenir una majoria parlamentària simple, mentre que Fidesz podria aconseguir potencialment una supermajoria constitucional amb tan sols el 45%.
A més, Fidesz està gastant a mans plenes per comprar la benvolença electoral. El govern ha dirigit una allau de subvencions cap als blocs de votants clau, particularment la classe mitjana, que van des de préstecs residencials subvencionats fins a augments de sou per als mestres. Un documental emès recentment ha descobert intents de comprar vots en zones rurals amb diners en efectiu, menjar i fins i tot drogues.
El partit governant també ha posat en marxa la seva formidable maquinària de comunicació. En eleccions passades, aquesta li ha permès orquestrar campanyes guanyadores al voltant de les suposades amenaces del "retorn dels comunistes", els "financers globals", les "hordes de migrants musulmans" i els "buròcrates de Brussel·les", als quals l'oposició interna està, invariablement, aliada. Per a Orbán, la política és guerra, i cada elecció és una oportunitat per demostrar que s'imposa contra un enemic en mutació constant. Els hongaresos s'han acostumat a les campanyes de conspiració i a les difamacions, però el nivell d'incivilitat i indecència encara té el poder de sorprendre.
La campanya de Fidesz del 2026 segueix aquest guió, però amb una intensitat nova i impulsada per la tecnologia. Aquesta vegada, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, és presentat com l'encarnació de la pressió estrangera, mentre que Magyar i Tisza són etiquetats com a traïdors i "agents interns" del caos. Els mitjans afins al govern han saturat l'espai públic amb material antiucraïnès, incloent-hi vídeos generats per IA que mostren escenes apocalíptiques de conflicte i col·lapse econòmic. També hi ha perfils de xarxes socials generats per IA produint grans quantitats d'imatges i vídeos falsos que promouen les narratives del govern.
El que passi el 12 d'abril tindrà una importància enorme, tant per a Hongria com per a Europa. Una victòria estreta de Fidesz probablement desencadenaria protestes dels votants de l'oposició, particularment si el partit aconseguís més escons malgrat perdre el vot popular davant Tisza. En aquest escenari, Hongria probablement derivaria cap a una forma de govern minoritari més obertament repressiva, i encoratjaria encara més la dreta radical europea.
Si Tisza guanyés sense aconseguir una majoria constitucional al Parlament, les dificultats serien immenses. El nou govern heretaria no només un país immers en un atzucac econòmic —la inversió va caure un 18% entre 2023 i 2025, segons l'OCDE—, sinó també una societat profundament dividida i moralment exhausta. Fidesz continuaria sent una força poderosa al Parlament i faria tot el possible per soscavar el govern de Magyar. Els lleialistes incrustats a les institucions de l'estat podrien obstaculitzar els nous governants, especialment si Orbán continués liderant el seu partit. Fidesz també podria comptar amb les fortunes considerables acumulades en mans privades durant els seus anys al poder per finançar la seva supervivència i el seu eventual retorn.
Fins i tot una victòria decisiva de l'oposició obriria una nova era difícil. ¿Podria ser d’una altra manera, després de 16 anys d'un control cada vegada més ferm d'Orbán sobre la política, les institucions i l'economia? Però l'optimista que porto dins em diu que Hongria és a les portes d'un nou experiment. I aquesta vegada no seria el de l’il·liberalisme gestionat, sinó, per segona vegada des de la caiguda del comunisme en la nostra part del món, el de la renovació democràtica.
Copyright The Economist
