23/01/2021

Un circ de tres pistes

4 min
Il·lustració de Mari Fouz
Disponible en:

BarcelonaDe tant en tant l’escenari polític sembla ocupat per la troupe d’un circ dels d’abans, amb la trapezista, l’elefant, la dona barbuda, els equilibristes i el domador. Per raons bàsiques de prudència convido que sigui el lector qui identifiqui qui és qui. L’ambient de música de fanfàrria, les entrades i sortides sorprenents i els equilibris impossibles ocupen avui la vida política mentre els ciutadans observen el caos lluitant contra la pandèmia sanitària i econòmica. La gestió de la pandèmia no està posant les coses fàcils a un sistema democràtic que no només és imperfecte sinó que viu assetjat per les tensions que el debiliten aquí i allà. De fet, en la presa de possessió de Joe Biden, la poeta Amanda Gorman parlava dels EUA com “d’un país que no està trencat sinó inacabat”, i la idea és útil per a tots els sistemes democràtics del món, també el nostre. 

Si la democràcia es basa, en paraules de Colomer i Beale a Democracy and globalization (Ed. Routledge), en tres pilars que són la participació, la governança i el retiment de comptes, arribarem a la conclusió que la nostra salut democràtica no passa pel seu millor moment des de la sentència que va dinamitar l’Estatut fins a aquests dies d’incertesa sobre la data de celebració de les eleccions, passant per les presons.

El dret i el risc

Votar és un dret bàsic perquè les nostres democràcies estan lluny dels ciutadans, que participen poc en la cosa pública. De fet, en algunes ciutats com Atenes, Florència o Gènova els ciutadans primer votaven les polítiques i després seleccionaven els delegats capaços d’implementar les seves decisions. Es tractava de mandataris que executaven els designis de l’assemblea, però avui el govern representatiu s’ha allunyat considerablement dels ciutadans, que tenen poc més control sobre la cosa pública que el vot cada quatre anys. Confiar en l’autoregulació dels polítics, parlar d’autocontrol o d’ètica política en un país on la cúpula de l’exèrcit i els consellers de Múrcia i Ceuta es comporten com lazarillos utilitzant les vacunes és poc més que una ingenuïtat.

Si garantir la participació és fonamental per a la democràcia, l’espectacle que vivim a Catalunya aquests dies està entre el circ i el terror amb uns jutges –sempre els jutges en la política a Catalunya excedint-se amb les seves opinions, que converteixen en obligacions– dirigint les eleccions cap al 14 de febrer per raó “d’un interès públic molt intens”. L’interès és obvi per a qualsevol ciutadà que cregui en el seu dret democràtic, però fer-ho el 14 de febrer es contradiu amb la capacitat de donar plena seguretat al vot i afavorir la participació de l’electorat. El nombre de contagis per cada cent mil habitants ha augmentat un 40% en 15 dies i els responsables sanitaris temen un col·lapse imminent de les UCI, però el lector ja pot fer-se a la idea que els partits han acceptat que anirem a votar en la data prevista inicialment. 

El cas més sorprenent és el de Salvador Illa, encara ministre de Sanitat, que ha posat per davant l’estratègia electoral del PSC a la prudència en la gestió de la pandèmia. 

El PSOE ha decidit no perdre l’efecte sorpresa del nomenament del candidat, que té l’avantatge d’un missatge senzill en temps de Twitter. En temps de turbulències, un home que parla de construir ponts i de no fer “retrets” i convertir la societat catalana en un “enorme nosaltres” pot resultar temptador com un analgèsic que calma però no cura. Per la seva banda, ERC i JxCat hauran de transmetre projectes de reconstrucció complexos per a problemes enquistats, si és que aconsegueixen deixar de fer campanya contra ells mateixos.

Nova etapa digital

Per continuar observant i intentant entendre el circ de tres pistes de la realitat, ja sigui la política, la sanitària, la lingüística, la internacional, la de l’escola i la universitat i en general tot allò que ens importa en un moment complex, l’ARA culmina avui una feina d’un any i mig feta per als lectors i amb els lectors. 

A partir d’avui tindreu accés als nostres nous canals digitals a l’adreça de sempre, Ara.cat, o actualitzant-vos l’aplicació. Es tracta del periodisme de sempre, però com no l’havíem vist mai. 

El canvi va començar fa molts mesos en un procés compartit per tota la redacció i pels nostres lectors, amb més de 50 tallers i escoltant centenars de persones. No es tracta només d’un canvi extern sinó d’una transformació interna, una cultura digital renovada amb fluxos de treball redefinits i adaptats a les noves necessitats i a la nova manera com consumiu la informació. Gràcies al vostre suport i a la vostra exigència, som un diari apassionat per la innovació i els canvis en positiu i creiem en avançar i treballar en un futur millor. 

Ara, després de 10 anys explicant-vos els canvis, us presentem el nostre, que creiem que fa arribar la informació de manera més clara, ordenada i atractiva. Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge.

stats