Amb el City, a la final de la Champions

A TRAVÉS de Pep Guardiola s’ha establert un corrent de simpatia entre barcelonistes i el Manchester City. Fins i tot entre culers d’un sol equip o d’aquells a qui ens interessa més el Barça que el futbol, el City ha despertat les ganes de veure’l, i s’ha convertit en una promesa d’emoció per equip interposat, en un desig que guanyin els bons (o “els rics amb bon gust”, que escrivia en Toni Padilla), i en un record de com érem. Pel futbol que fa, que el City s’hagi classificat per a la final de la Champions és una alegria. A Barcelona, a Munic o a Manchester, Guardiola ha aixecat el llistó del futbol. Deu anys després del duel de sales de premsa amb Mourinho, Guardiola i els seus equips continuen parlant al camp i a la sala de trofeus. I per això la història ens preguntarà com és que sent culer i català, aquest entrenador d’un talent i d’una personalitat reconeguts a tot el món va treballar més a fora que al Barça.

Antoni Bassas és periodista