Un colossal 'déjà-vu'

23 de març del 2007, Verges (Baix Empordà), hores abans del primer concert de comiat de Lluís Llach. En plena entrevista, salta la notícia: totes les línies de Rodalies del país estan aturades i també hi ha trens aturats i retards al servei de trens de mitjana i llarga distància. La raó: una avaria al sistema informàtic d’Adif ha afectat el Control de Trànsit Centralitzat de Barcelona, situat a l’Estació de França. És molt semblant al mateix que va passar ahir, però gairebé dinou anys després.

Des d’aleshores hem anat de mal en pitjor. Per això l’empresa mixta Rodalies de Catalunya, acabada de constituir, té menys sentit cada dia que passa. És obvi que les dues empreses responsables del caos, Renfe i Adif, no poden formar part de la nova empresa que ha de treure Catalunya del caos ferroviari, perquè hi continuarem lligats de mans i peus, exposats als seus interessos corporatius, igual que passa amb els maquinistes. Per obtenir resultats diferents cal fer coses diferents, com ara que Rodalies sigui un servei dels Ferrocarrils de la Generalitat. Que el ministre Puente digui que Renfe no pot “trossejar” (com els agrada aquesta paraula quan els convé) el servei “que ens interconnecta” és una broma de mal gust. Ens connecta a què, ministre? Al robatori de vida de centenars de milers de persones i a la misèria econòmica del país.

Finalment, l’antecedent de Riba-roja transformat en Orilla Roja i de l’existència de Santo Sadurní en una nota de premsa del govern socialista espanyol el 2026 l’hauríem d’anar a trobar una mica més enrere: a l’1 d’abril del 1939, concretament.