Comença una gran setmana

Entre el Dilluns de Pasqua amb la mona, les previsibles multituds tranquil·les de Sant Jordi i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que diumenge farà una infreqüent sortida en processó per celebrar el mil·lenari del monestir, ha quedat una setmana d’alta concentració simbòlica. I per si tot això fos poc, el Barça jugarà dissabte la final de Copa contra el Madrid a Sevilla, on les no menys previsibles multituds blaugranes faran sentir xiular el vent davant Felip de Borbó abans de començar el partit.

La final serà a les deu de la nit. És impresentable que un partit així comenci tan tard. Ho és per a la canalla, per als seguidors a l’hora de tornar a casa, per al descans dels jugadors i, en general, per als milions d’espectadors que estaran enganxats a la pantalla. Però ja fa anys que mana la indústria televisiva i patrocinadora, i els aficionats estem tan entregats a la festa que fan el que volen amb nosaltres.

El Madrid hi arriba amb Ancelotti sentenciat, Mbappé assenyalat i Vinícius arrossegant la seva reputació i la seva quasi Pilota d’Or pels camps, després d’una mala temporada, tenint en compte que era un equip que havia de fer entrar el futbol en no sé quina dimensió. Precisament per això el Madrid té a Sevilla la possibilitat de rentar-se la cara. El Barça ha fet molt més bon futbol i jugarà amb la moral alta, líder a la Lliga i semifinalista de la Champions, però encara que va sobrat de gana jove, va justet de forces físiques i mentals. Ara no conec cap culer que acceptaria canviar-se pel Madrid i, francament, malgrat la cursa d’obstacles fins dissabte, així dona gust esperar una final.