Columna íntegra de Josep Maria Baget Herms (Barcelona, 1944-2004) a La Vanguardia (12-VIII-1997). Traducció pròpia. Ha fet una setmana de la mort de Sergi Schaaff i Casals (Barcelona 1937-2023), un dels realitzadors de televisió amb més talent, dedicació i enginy. Llicenciat en ciències de la informació per la UAB, va destacar des del 1977 amb el programa Terra d’escudella en el circuit català de TVE, i a TV3 l’any 1982 amb Vídua, però no gaire, amb Àngels Moll. Va ser degà dels estudis de comunicació audiovisual de la UPF, d’on era un professor fundador. L’any 2014 el Govern li va atorgar la Creu de Sant Jordi.
“Saber y ganar” va celebrar ahir [11-VIII-1997] el seu centenari [cent programes] des de La 2 de TVE i ho va fer amb l’enginy que ha caracteritzat aquest concurs ideat i dirigit per Sergi Schaaff. En poc temps ha congregat una audiència fidelitzada i especialment àmplia si tenim en compte el seu horari de sobretaula i les interrupcions a les quals s’ha vist sotmès, entre altres motius, per la retransmissió del Tour. Totes les preguntes d’ahir van girar entorn al número 100, la qual cosa per una vegada va facilitar una mica el treball dels concursants, que van obtenir un alt percentatge de respostes encertades en un clima d’amable festa amb un pastís d’aniversari inclòs. No era pas una missió precisament fàcil fer oblidar el mític “Cifras y letras” i davant d’aquest record ja s’havia estavellat més d’un programa. “Saber y ganar”, tanmateix, és un concurs complet, una mena de decatló intel·lectual en què els seus participants han de demostrar amplis coneixements en matèries ben diverses i acumular punts i al mateix temps preocupar-se dels seus adversaris per mitjà d’algunes proves on l’estratègia juga un paper determinant. I tot plegat en un ambient de sana competència i cert esperit olímpic, on l’important és participar, i més encara per aquelles persones que des de casa seva rivalitzen amb els concursants i tracten d’anticipar-se a les seves respostes. I aquí rau un dels secrets de l’èxit. El desenvolupament del joc ideat per Sergi Schaaff –un orfebre en aquesta matèria, i en moltes altres dins l’univers televisiu– és dinàmic, però sense precipitacions, i Jordi Hurtado, que sembla sentir-se més a gust en aquest programa que en altres més trivials, valgui l’expressió, posa cura amb encert a reforçar el to de complicitat amb l’audiència i amb els jugadors. Quan un pensa que “Cifras y letras” porta més de trenta anys a la televisió francesa, ja es pot suposar que cent programes no són res. No obstant, en aquests temps de crispació i de falta de paciència, on els programes s’estrenen i desapareixen en un tres i no res, la bona acollida dispensada per l’audiència al “Saber y ganar” de Sergi Schaaff resulta molt reconfortant.
