Una conferència a Madrid sobre Catalunya
Aquest dijous vaig pensar en l’inoblidable Francesc Sanuy, que, tot recordant els seus anys com a delegat de la Generalitat a Madrid, em va repetir una facècia que corria per la capital de l’Estat: “En Madrid, a las siete de la tarde, si no das una conferencia, te la dan”. I dijous, això de ser el conferenciant de les set em va tocar a mi. Va ser en el curs de l’acte oficial de l’11-S en què vaig sobrevolar pàgines de la premsa de Barcelona i de Madrid durant els darrers 43 anys. La intenció va ser mostrar que la realitat nacional catalana s’ha explicat del dret i del revés, amb fortuna discutible, excepte en les dues anyades generoses en empatia: 1931 i 1977. I que si, com repeteixen els mitjans espanyols, el Procés constitueix el desafiament més gran de la història recent d’Espanya, si Catalunya pot posar Espanya de panxa enlaire, ¿no deu ser que no estem davant d’una comunitat autònoma més? ¿I que la recepta no poden ser policies i jutges?
