30/01/2022

El contrapoder d’Orbán

3 min

Viktor Orbán està en campanya. No és l’únic. Molts dels anomenats homes forts i el seu populisme de mà dura han de passar la revàlida de les urnes aquest 2022: Jair Bolsonaro, al Brasil; Rodrigo Duterte plega a les Filipines, però deixa el dutertisme ben lligat; la Turquia de Recep Tayyip Erdogan passa per un moment d’inestabilitat econòmica que afebleix la figura del president, fins al punt d’alimentar rumors d’avançament d’eleccions (previstes per al 2023), i en un escenari ben diferent, la Rússia de Putin també està posant a prova els seus límits.

Fa només uns dies, l’expresident dels Estats Units Donald Trump tornava a donar suport electoral a Viktor Orbán. “Ha fet un feina fantàstica i efectiva protegint Hongria, aturant la immigració il·legal i creant llocs de treball, i hauria de continuar fent-ho”, deia Trump, exercint de gran germà de l’il·liberalisme en les democràcies occidentals. Si els Estats Units de Biden van excloure Hongria de la polèmica cimera de les democràcies, l’Amèrica trumpista ha convertit Orbán en l’estrella convidada a Fox News.

El món de Viktor Orbán s’està reconfigurant, dins i fora d’Hongria. El primer ministre hongarès es presenta davant els seus votants com el bastió que resisteix a l’imperialisme burocràtic de la UE. Però el seu propi bastió té esquerdes. Per primera vegada, l’oposició política arriba unida i amb un únic candidat compartit a les eleccions generals del mes d’abril. L’aliança dels quatre de Visegrad -formada per Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia-, que durant anys ha funcionat com a grup d’influència i de desafiament institucional a Brussel·les, ha començat a esquinçar-se. La nova coalició de govern txeca marca distàncies i, malgrat els complicats equilibris d’un executiu format per cinc partits, el ministre d’Afers Estrangers, Mikulás Bek, denunciava fa poc la violació de l’estat de dret a Polònia i Hongria.

El conflicte d’Ucraïna aïlla Budapest

Varsòvia i Budapest estan avui una mica més aïllats. Però l’escalada militar russa a la frontera amb Ucraïna ha acabat de tensar també la relació del duet ultraconservador que formen Viktor Orbán i Jaroslaw Kaczynski a l’hora d’afeblir els contrapesos de la democràcia liberal, erosionar la separació de poders i canviar la natura dels processos democràtics als seus països. Mentre el govern de Budapest amenaça de quedar-se al marge del desplegament de l’OTAN al flanc oriental del continent, Varsòvia es manté alineada amb les posicions més dures contra una Rússia que percep com a amenaça.

Orbán ha convertit Budapest en el púlpit de la “contradiplomàcia europea”, escrivia l’editorialista de Le Monde, Sylvie Kauffmann, i en la “principal porta d’entrada de les empreses xineses a Europa”, com presumeix la mateixa diplomàcia hongaresa. En plena tensió política a Bòsnia i Hercegovina per l’amenaça serbobosniana de trencar amb les institucions tripartides fixades pels Acords de Dayton, Orbán va anar de visita oficial a Banja Luka per entrevistar-se amb el líder serbobosnià, Milorad Dodik, i oferir-li una ajuda de 100 milions d’euros.

Orbán afebleix el consens europeu dins i fora de les fronteres de la Unió, convençut (com altres potències que ell admira) que la seva força política davant la UE rau en la seva capacitat de desestabilització.