“Una vaga que no toca els collons no és una vaga”
-Què mires, nen, una revista de cine?
-És un suplement dels Oscars, Conxita.
-Ai, tens raó, que avui són els Oscars! No ho hauria dit mai, que t’interessava això de l’alfombra roja i el glamur...
-És que m’importa una merda, Conxita, però amb els col·legues cada any fem la conya aquesta de comentar-ho per Twitter, i també voldria saber de qui parlo, més que res per no fotre el ridícul.
-Ui, jo ja no conec a ningú, dels artistes d’ara. Hi ha dies que miro alguna pel·lícula de la tele, aixins per fer la migdiada, i hi ha vegades que no m’arribo ni a adormir, de les bestieses que fan!
-Buà, quin drama...
-Sí, tu riu! Abans sí que es feien pel·lícules maques... Quan anàvem al cine amb el meu Antònio, pobret, no passaven ni deu minuts que ja roncava! Si fos ara, amb el terrabastall que arriben a fer... Ui, impossible...
-Hòstia, la seva lògica em supera, Conxita...
-I parlant de tot... Què, la Colaus!
-Què de què?
-Tot això de la Colaus! Que l’any passat anava al costat dels de la vaga, que en van ensenyar unes fotografies de quan anava amb samarretes, i enguany mira: li ha tocat fer d’alcaldessa! Què me’n dius!
-Què vol que li digui? Si s’ho diu tot vostè!
-Coi, nen: doncs que ara que mana, als seus amics treballadors, si te he visto no me acuerdo! Que em sembla molt rebé, eh? Que dimecres vaig haver de baixar al metge a Barcelona, que tenia hora de l’orella, i hi vaig arribar a les quinientes!
-Collons, no serà perquè no feia dies que havien avisat!
-Sí, ja podien avisar, que si no hi ha metro no hi ha metro, i tots a ballar a la seva, com si no tinguéssim res més a fer!
-Una vaga que no toca els collons no és una vaga, Conxita! Miri la Canadenca, si no haguessin resistit, ara no tindríem la jornada de vuit hores.
-Nen, tu em parles de l’any de la catapum, que si aturaves la fàbrica els patrons pujaven per les parets. Però amb els trens i els autobusos a qui fas la punyeta, eh? ¿Tu et penses que als amos del metro els hi devia fer pessigolles? Si deuen anar amb xofers i limusines! I la gent normal, ni un taxis, no vam poder agafar, que anaven plens dels del Mòbil, que també devien estar contents...
-No pateixi tant, pels del Mobile, que anaven tots en transport privat: de l’hotel a la fira i de la fira a... no em faci parlar.
-Què! Tampoc no vols la fira, tu, ara? Tu i els teus amics només feu que demanar coses que costen quartos, i de les coses que donen quartos no en voleu saber re!
-De les coses que donen quartos? De les feines precàries, vol dir? Dels lobis hotelers? Del proxenetisme? De les guerres al Congo pel coltan?
-Mira, quan fas servir paraules modernes jo ja no sé de què parles, nen.
-Doncs apa, canvi de tema! Li vaig fent el cafè, eh? I aquí li deixo el suplement de cine, que això sí que és Hollywood!
-Vaaa, no t’enfadis, home!
-És que hi ha vegades que em... em...
-Que no tens un mòbil, tu?
-Ui, miri, aquí hi ha una porra per encertar els Oscars. Vol que la fem?
