El cosmopolitisme ben entès
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDiem: “Barcelona és una ciutat cosmopolita”. I, de seguida, amb una íntima satisfacció enumerem els fets que abonen aquesta qualitat. Resseguim les xifres de les colònies estrangeres: tants milers de francesos, tants milers d’alemanys, tants milers d’iberoamericans, tants milers d’italians; més aragonesos que a Saragossa, més valencians que a Castelló, més murcians que a Lorca, etc. Immediatament ens dediquem a retreure la varietat dels nostres espectacles, on veïnegen tots els idiomes i tots els accents amb tots els gèneres teatrals i cinematogràfics. A penes hem enllestit aquesta enumeració, passem revista dels restaurants, on podem assaborir els plats de vint nacions i ingerir les begudes d’altres vint o, si aquesta és la nostra debilitat, lligar amistat amb noies del nord, del sud, de l’est i de l’oest... Dins un tramvia, de vegades, quin garbuix de races! Unes alemanyes que viuen a Vallcarca, uns francesos de Sant Gervasi, unes cubanes del carrer Gran de Gràcia i, naturalment, uns catalans de totes les contrades... Aquest xofer que dubta un segon abans d’entendre l’adreça que li doneu, és un txec... Aquests fenòmens de cosmopolitisme en ells mateixos no són desagradables. És natural, o almenys explicable, que ens satisfacin. Ens permeten de comparar-nos, tot exagerant una mica, amb un Nova York o amb un Buenos Aires. Ara bé: el cosmopolitisme de Barcelona té, envers el d’aquestes grans ciutats que acabo d’anomenar, un enorme desavantatge capaç d’aigualir tots els seus al·licients. Quin? Molt senzill: no descansa sobre un tou perfectament i tranquil·lament nacionalitzat. El dia que Barcelona sigui, íntegrament -ja m’enteneu el que vull dir-, el cap i casal de Catalunya, suportarà totes les colònies amb una elegant desimboltura. Avui, no li és possible. Avui ens manca la base homogènia de fet i de dret, homogènia per obra de la natura i per obra de la llei, que té un Nova York, un París, un Buenos Aires. [...] ¿Cosmopolitisme? Tant com vulgueu, però dins una Barcelona naturalment i legalment catalana.
