La covid dels porcs
No afecta els humans. Repeteixo: no afecta els humans. Però ja ha fet saltar totes les alarmes, ha paralitzat exportacions i amenaça el sector ramader espanyol. Benvinguts al nou episodi de pànic econòmic: la pesta porcina africana (PPA). Aquesta setmana s’han trobat sis senglars morts als boscos de Collserola, a Barcelona. La causa: un virus animal que fa dècades que s’escampa des de l’Àfrica i que ha arribat (ningú no sap ben bé com) fins a una reserva natural sense explotacions porcines, granges ni transport de bestiar. Collserola és un pulmó verd, un espai acotat on hi passegen excursionistes i ciclistes. Cap lògica industrial justifica que la PPA hi hagi arribat. Però hi és.
I aquí comença el problema. El sector porcí representa més del 40 % de la producció ramadera espanyola. És líder absolut en exportacions de carn i derivats. Espanya ven productes porcins per valor de més de 8.800 milions d’euros. És, amb el turisme, un dels sectors clau la nostra balança comercial. Amb sis senglars morts, la reacció ha estat immediata: un terç dels certificats d’exportació bloquejats, països cancel·lant importacions, el nom d’Espanya esquitxat al mercat internacional. Pèrdues que poden acostar-se als 2.500 milions si la paràlisi s’allarga.
Aquesta reacció tan extrema es deu al fet que la pesta porcina africana és letal per als animals. No hi ha vacuna, no hi ha cura, i la capacitat de propagació és enorme. N’hi ha prou que entri en una granja perquè s’hagin de sacrificar milers d’animals. Però, tot i així, costa d’entendre que una anomalia localitzada (i fins ara continguda en fauna salvatge) acabi provocant un terratrèmol econòmic d’aquesta magnitud. En l’era postcovid, qualsevol brot sanitari (encara que sigui animal) activa tots els protocols de màxim risc. Bloquejar, tancar, cancel·lar.
Espanya ja va viure un episodi de pesta porcina africana el 1994. Es va aconseguir erradicar. Però ara el virus ha tornat sense lògica aparent. Qui l’ha portat? Com ha arribat? Les autoritats encara no han donat resposta. Mentrestant, la pèrdua de confiança ja està servida. Perquè en l’economia global el que compta no és la veritat, sinó la percepció. I la percepció és que el porc espanyol avui és un risc. Caldrà fer com aleshores: aïllar la zona, controlar moviments, sacrificar el que calgui i resar perquè no apareguin més casos. I, quan tot passi, recuperar el prestigi perdut, reobrir mercats i compensar el sector. De dos mesos a un any, depenent de si apareixen més animals morts.
Aquesta és una altra lliçó de com la globalització pot convertir un petit brot en una catàstrofe econòmica. Aquesta vegada no ha estat un virus humà. Ha estat porcí. Però el guió és el mateix. Per això l’anomeno la covid dels porcs.