Travessar les fronteres més difícils

Crim sobre crim: a l’atac terrorista de Hamàs en territori israelià d’avui fa vuit dies (que encara continua, amb la presa d’ostatges civils) l'està seguint ara la resposta militar de l’exèrcit israelià a Gaza en forma de destrucció fins a convertir les ciutats en piles de runa, de tall fins a l’asfíxia de tots els subministraments que fan possible la vida i d’evacuació forçosa i impossible de més d’un milió de persones en 24 hores, que ja està convertint aquesta guerra en una nova catàstrofe humanitària en un món que cada dia en suma una de nova i que ja n’ha perdut el compte.

A aquests nivells del desenvolupament humà, en què fins i tot hem estat capaços de redactar una Declaració dels Drets Humans (sobre la mala consciència pels camps d’extermini i la bomba atòmica), repugna que algú s’atreveixi a buscar beneficis polítics o econòmics a còpia de fer la guerra, sobretot ara que la barreja de la crueltat humana de sempre amb els avenços tecnològics d’última generació permet assolir uns graus d’horror inimaginables.

Aquests dies hi ha persones que han travessat les fronteres per fer mal, però també n’hi ha hagut que les han travessat per fer el bé. Són els que s’estan atrevint a travessar les fronteres mentals, que són les més difícils de superar perquè són ben humanes, especialment quan ataquen els teus. Les paraules d’aquestes persones han de ser tingudes en compte més que mai, especialment quan han denunciat el supremacisme, l’arrogància i el populisme de Netanyahu i el seu govern, factor sense el qual no s’explica aquesta explosió d’odi. Si ens continuem deixant caure per aquest pendent, les armes d’última generació es diran així no perquè siguin les més noves sinó perquè formarem part de l’última generació que les haurà fet servir.