Un creuer per la Mediterrània. Damasc
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
La ciutat de Damasc està enmig d’un oasi exuberant que els àrabs s’han permès anomenar “paradís”. El fet que Damasc sigui un dels llocs de partença i arribada dels peregrinatges a la Meca li dóna un accent musulmà molt acusat. Pels carrers es veuen una gran quantitat de petites mesquites, zuks plens de draperies i marqueteries i personatges amb tota mena d’indumentàries orientals. El fes, el turbant, la kufiya, el khumbáz, el chirual, i altres vestimentes, que lamento no recordar, són degudament apreciades pels turistes d’americana i pantalons. Però, l’encís de Damasc no està, precisament, en aquestes quatre disfresses. És la llum i el color local el que dóna una vibració subtil de sensualitat. I quan els muetzins es posen a cantar des de dalt dels minarets, aleshores us entendriu com un colomí. Ben mirat, Damasc és una ciutat de vida privada. Un dels llocs més privats és el convent dels dervixos giravoltadors. El ritus d’aquests monjos musulmans consisteix a giravoltar sobre ells mateixos i seguint un cercle determinat. L’espectacle és força impressionant: uns quants dervixos vestits amb llargues bates lligades a la cintura i de diferents colors fan una gran rodona, amb les mans creuades i el cap baix. Acompanyats d’una melodia de música àrab caminen un darrere l’altre fins a donar unes quantes voltes a la pista. En un moment donat, s’aturen, es fan unes salutacions respectuoses i s’inicia una mena de vals individual. Al començament és lent, però de mica en mica s’anima fins arribar a un giravolteig vertiginós. Els braços s’aixequen, els vestits s’inflen, les cares agafen expressions d’èxtasi i tot giravolta amb gran deliri. Segons diuen, l’origen d’aquesta dinàmica pregària deriva d’una anècdota del califa Abu-Bekr, el sogre i successor de Mahoma. Una nit el califa va tenir un somni: se li aparegué l’àngel Gabriel i li digué que Déu estava satisfet de la seva tasca. Abu-Bekr saltà joiós del llit i es posà a giravoltar de content. I des d’aleshores gira l’Islam al voltant d’aquest giravolt. La mesquita més famosa de Damasc i una de les més importants de l’Orient, és la dels Omeies. Una autèntica meravella de mosaics daurats, marbres exquisits, catifes riquíssimes i tot el repertori sumptuós i digne de la dinastia omeia. Dintre de l’edicle que reproduim diuen que es conserva el cap de Sant Joan Baptista. Aquell cap exhibit per Salomé, damunt d’una safata, en tots els ballets poca-soltes. Sort que a la mesquita de Damasc se’l venera com es mereix.[...]
