La cuina catalana (1925)

De l’article de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) a La Publicitat (18-III-1925). Així raonava fa cent anys Josep Pla sobre gastronomia catalana i la seva incipient projecció exterior. Ho feia amb una ironia genuïna.El 18 de juny la periodista Rosa Rodon explicava en aquest diari que la Generalitat gestionarà la marca Cuina Catalana per cessió de la Fundació Institut Català de la Cuina, que dirigeix Pepa Aymamí.

El meu amic Pere Inglada, que ho sap tot, em deia no fa gaire que la cuina catalana es bat en retirada. És exacte. Els llibres clàssics de la culinària i de la gastronomia francesa eren plens de fórmules i de plats catalans, els quals eren molt celebrats i estimats per totes les persones de gust. Ara es troba molt de tard en tard, sobre les cartes dels restaurants, l’ofrena d'un plat català, i això és una desgràcia. És una desgràcia per a nosaltres i sobretot una desgràcia per als estrangers que no saben ni podran saber mai el que s'han perdut. És molt difícil de descriure les bases de la cuina catalana. [...] A Catalunya la cuina és molt barrejada, i si els professors ens permetessin diríem que és una cuina eclèctica. En els suquets de peix que es fan a la Costa Brava, hi ha clares influències orientals. És una cuina decorativa, espaiosa, plena de petits racons que fan rodar el cap, acolorida i cridanera. [...] Una cosa que Catalunya ha imposat a la Mediterrània és el porró i la seva manera d'usar-lo. No hi ha cap mariner de la Mediterrània que no sàpiga que beure a galet és el beure a la catalana. [...] La cuina d'evaporació té a Catalunya plats de primer ordre, com la carn d'olla. [...] A l'interior de les famílies, es deu poder menjar encara la noble carn d'olla catalana, però la joventut que puja li ha declarat la guerra a mort i el plat va de cala baixa. [...] En plats de carn les influències són múltiples. En la cuina catalana hi ha moltes salses i salsetes, i la salsa és una cosa feudal, d'aristocràcia pagesa. El nostre antiquíssim estufat es troba a tots els països que han tingut una pagesia i una noblesa forta [...]. A l'Empordà tenim el pollastre a la punta, una delícia de pollastre [...]. La cuina urbana ha fet a casa nostra combinacions d’una sumptuositat i d’un valor inapreciable. La paella valenciana, és a dir catalana, ha arribat a combinar la carn i el peix sobre un fons de tapís oriental, i ha arribat a fer donar a tot plegat un pinyol d'un interès de tot primer ordre. El nostre arròs, explicat en fred a un estranger, a l’estranger, és una cosa monstruosa, teòricament només acceptable en el cas d’una cuina i d’una manipulació genials. [...] Altres combinacions de primera magnitud: la botifarra amb bolets, el llomillo amb mongetes. La botifarra amb bolets –ai Déu meu senyor!– és un plat una mica gòtic i medieval, però és tan acostat a la terra que sembla que mengeu un tros de Catalunya. [...] A l'Empordà mengem els rovellons i pinetells a la brasa, amanits amb oli i vinagre. [...] A Barcelona, en el meu temps, la gent de mitja vida menjàvem molt malament. No hi ha restaurants. El dia que algú a Barcelona es decideixi a posar un restaurant català, que respecti la cuina i els drets i l’estómac dels clients, es farà milionari en un tres i no res, i es podrà fer un panteó d'una grandiositat salomònica.