Com culminar una obra de govern

Amb la supressió dels canals 33 i 3/24 dels televisors de les Balears, José Ramón Bauzá i el seu executiu (o executius, perquè el president ha cremat i acumulat en quatre anys una quantitat inquietant d’equips de govern) culminen una legislatura marcada per una política lingüística, cultural i comunicativa especialment demencial. L’antecessor més proverbial de Bauzá, Gabriel Cañellas, al qual com comentàvem fa un parell de dies l’actual president illenc intenta acollir-se sense èxit, va ser l’autor d’una frase històrica: “Tanta cultura arriba a fer oi”. Per als lectors no familiaritzats amb les modalitats lingüístiques del català que Bauzá afirma que defensa però que no coneix ni d’esquitllentes, aclarirem que oi significa fàstic.

En efecte, fa molts d’anys que al PP balear, com a l’estatal, la cultura li provoca una nàusea irrefrenable, que segurament ha arribat a la seva màxima expressió de la mà d’un ministre com José Ignacio Wert. Els costa, la cultura, se’ls fa costeruda i desagradable, perceben la gent que hi treballa com a adversaris, o fins i tot com a enemics. Encara ara s’oposen a recuperar les restes d’una figura tan espanyola i tan internacional com Federico García Lorca. No diguem fins a quin punt els irrita reconèixer la pluralitat i/o la diversitat lingüística i cultural que existeix dins Espanya, començant per la llengua catalana i tot el que hi té a veure. És un conflicte ideològic que arriba a estendre arrels dins la personalitat de molts dels pròcers de l’espanyolisme.

I aquí arribem a José Ramón Bauzá, que és com la versió cadet d’aquesta mena de personatges. Bauzá és tan mallorquí com Tomeu Penya, però no ha entès ni ha volgut entendre mai què és Mallorca ni les Balears. Ha dedicat tota la legislatura a viatjar tan sovint com ha pogut a Madrid, per fer-se entrevistar a 13TV o al programa de Jiménez Losantos, on li fan copets a l’esquena i li diuen “ Muy bien, muchacho, duro con ellos y a la cabeza ”. No fa falta dir que els interlocutors del president pertanyen a una extrema dreta que de les Balears en tenen la imatge d’un cocoter i quatre pagesos executant danses tribals.

Bauzá va arribar a la presidència prometent unes “autopistes de l’educació” que han consistit en un combat sistemàtic contra la llengua pròpia del país, armat i executat des de les institucions d’autogovern de la comunitat. Tot plegat ha estat una falsificació de la democràcia tan excessivament feixuga i penosa que no necessita desqualificacions, perquè es desmunta damunt del seu mateix esquelet. Senzillament estem parlant d’un president i d’un govern pèssims, que només podem desitjar tenir com un mal record d’aquí un parell de mesos. Després ja tornarem a veure el 33 i el 3/24. Mentrestant, avui torna a tocar mani. L’Obra Cultural Balear, que havia presentat una proposta més que raonable per a les emissions de la Corporació Catalana a les Balears, s’ha vist obligada a convocar una nova protesta ciutadana en contra dels abusos d’aquest mal govern. Som-hi tots.