La dana, Bill Gates i Brigitte Macron
En el primer aniversari de la dana al País Valencià, amb funeral d’estat inclòs, el que més cou són les 229 morts evitables, que perseguiran per sempre més els responsables polítics que no van estar a l'altura, especialment el president Carlos Mazón. Un home que aquell dia fatídic va fer tard al Cecopi i ara fa tard a presentar la seva dimissió. Segons la World Weather Attribution, un fòrum de col·laboració de científics experts en l’impacte de la crisi climàtica, la dana d’aquell 29 d’octubre va ser un 12% més intensa a causa de l’escalfament global, provocat pels gasos d’efecte hivernacle.
Sort que Bill Gates ha vingut a refredar l’ambient amb la publicació d’un memoràndum al seu web on afirma que el canvi climàtic “no conduirà a la desaparició de la humanitat”, i que no hem de ser alarmistes. Un dels grans apòstols de la visió apocalíptica del canvi climàtic, que fa quatre anys va publicar el llibre Com evitar el desastre climàtic, ara fa marxa enrere i s’alinea amb el discurs dictat per la Casa Blanca. El gir de guió del multimilionari tecnològic alimenta el relat dels escèptics i negacionistes del canvi climàtic, i debilita la cimera climàtica anual (COP30), que se celebrarà aviat al Brasil.
El descrèdit a la ciència en les qüestions mediambientals, amb Gates o sense, no deixa de créixer. S’imposen amb sorprenent facilitat les mitges veritats o els mites falsos. Neguem dades verificades científicament i, en canvi, abracem falsedats amb una fe gairebé religiosa. Algunes, del tot delirants. No cal anar gaire lluny per trobar-ne exemples. Aquesta setmana, a França, ha finalitzat el procés judicial contra les impulsores d’una teoria conspiranoica que assegura que Brigitte Macron, la primera dama, és en realitat una dona transsexual. No hi ha cap indici que avali aquesta fantasia, i, en canvi, hi ha evidències abundants que la desmenteixen. Tot i així, el rumor, nascut del sexisme i la transfòbia, i amplificat per youtubers conspiracionistes vinculats a l’extrema dreta, s’ha escampat com la pólvora i ha estat digerit com a veritat per milions de persones.
Empassar-se les mentides, encara que no ho sembli, és indigest i fa mal. A vegades molt mal. La història rocambolesca sobre Brigitte Macron ataca les dones i alimenta l’odi al col·lectiu trans. La versió light, o directament zero, de la crisi climàtica és pràctica, perquè permet que els grans poders econòmics que es beneficien d’un model basat en els combustibles fòssils, la contaminació ambiental i l’explotació descontrolada del medi puguin continuar com si res. I a nosaltres ens estalvia el tràngol d’admetre que el nostre estil de vida és insostenible i que cal canviar-lo.
Davant la crisi de la veritat, el filòsof Julian Baggini recorda que la veritat, igual que un jardí, necessita que la cuidem, o serà inundada per les males herbes del mite, de les tergiversacions, les confusions i les mentides. A València, jugar amb la veritat ha deixat Mazón amb l’aigua al coll. Veurem si li arriba prou amunt per certificar el seu funeral polític.
