Decreixement o un altre creixement?

Des de fa ja uns anys, les successives crisis (financera, de sostenibilitat, sanitària, i ara bèl·lica) ens fan veure, junt amb la revolució digital, que cal fer canvis importants en el sistema econòmic i en el model de consum. Entre molts altres debats, augmenta la importància de la confrontació entre la necessitat de seguir creixent i l’exigència d’optar pel decreixement. M’agradaria fer alguns aclariments previs sobre paraules, i exposar la meva opinió.

1. Creixement. Cal suposar que quan es parla de creixement es fa referència al creixement econòmic, que es mesura amb el PIB, però jo penso que l’objectiu final de la política és el creixement del benestar, tant personal com col·lectiu. El PIB pot ser un component d’aquest creixement, però ni és l’únic ni és segur que sempre hi contribueixi. Hem vist creixements que provoquen una reducció del benestar perquè són perjudicials per a la salut, la seguretat o la cohesió social. Per altra banda, sabem que el progrés tecnològic pot permetre augments importants de benestar a través d’activitats que no es reflecteixen en el PIB.

Sostenibilitat. Sovint al parlar de sostenibilitat es fa referència a l'aspecte ecològic (esgotament de recursos naturals, emissions de gasos contaminants, acumulació de residus, destrucció del planeta...). El convenciment que la Terra no podria aguantar una població de 8.000 o 10.000 milions de persones amb l’actual model de consum dels 3.000 milions dels països desenvolupats és ja un fet. I existeix també una altra insostenibilitat de tipus social derivada de les desigualtats entre persones i entre països, que l’augment de la informació ha fet més evidents i estan provocant problemes importants.

Informació. Els grans avantatges que les TIC suposen i ofereixen en la creació, distribució i utilització d’informació venen també acompanyades de noves capacitats de manipulació, pèrdua de qualitat i irresponsabilitat en la difusió. Per això, tenir informació ja no és sinònim de coneixement de la realitat, un element important a l’hora de poder prendre decisions. Una bona informació és un element capital del benestar, però la falsedat pot portar a un gran engany.

Decreixement. És una paraula que té per a molts una connotació negativa i que es pot interpretar com la necessitat d’austeritat i de renúncia. Crec que, per aquesta raó, no és la que s’ha de fer servir. Esclar que cal renunciar a alguns elements de l’actual consum, però això es pot fer sense disminuir el benestar, i aconseguint fins i tot el seu creixement. L’objectiu ha de ser un creixement responsable i sostenible.

2. Decàleg per un creixement responsable i compartit. No podem acceptar un creixement que no signifiqui una millora per a totes les persones i tots els pobles de la Terra. Cal, per tant, pensar que caldrà un creixement real del benestar mundial, i segurament del PIB, per incorporar-hi els que ara n'estan exclosos. No es tracta de la igualtat universal però sí de la reducció de la desigualtat i l’exclusió. Segur que caldran alguns processos de decreixement, però sobretot hem de definir les exigències d’un creixement responsable. Cito les que són, per a mi, principals.

1/ Disminuir el benestar que aconseguim ara amb la propietat d’eines materials, i augmentar el derivat de l’accés a serveis, tant personals com col·lectius, tant privats com públics, gratuïts o no.

2/ Disminuir la quantitat d'eines materials d’ús individual i augmentar molt les d'utilització col·lectiva i compartida.

3/ Aprofitar al màxim l’energia obtinguda per transformació de la rebuda gratuïtament del sol i reduir molt d'aquesta manera la generada per combustió de fòssils, que podrien restar per sempre sota terra.

4/ Maximitzar l’eficiència en el camp energètic i reduir molt així les pèrdues en la seva generació i el seu ús.

5/ Assegurar la reutilització, tantes vegades com sigui possible, dels minerals transformats i eliminar així el conegut concepte d'un sol ús.

6/ Incrementar la inversió pública en els camps de la formació i la salut i assegurar-hi un accés universal i una igualtat d’oportunitats.

7/ Reactualitzar el pacte social de mitjans del segle XX per tal de reduir les desigualtats i per assegurar un nivell mínim de vida digne a tots els ciutadans.

8/ Reprimir les activitats econòmiques i financeres especulatives que no creen valor real per a les persones ni per a la societat.

9/ Aprofitar la potència de les tecnologies digitals per augmentar els aspectes immaterials del benestar que seran cada cop més abundants.

10/ Deixar d’utilitzar el PIB/càpita com a únic índex del nivell de progrés d’una societat, substituint-lo o complementant-lo amb d'altres que reflecteixin l’equitat, la salut, la formació i la qualitat de la convivència.

Un creixement que contingui aquests elements seria sens dubte un creixement responsable i permetria la progressiva integració de més i més persones a una societat desenvolupada i sostenible.