Ja és Nadal a Badalona
La ironia del calendari ha fet coincidir el desallotjament de les 400 persones que malvivien a l’assentament més gran de Catalunya amb les solemnitats i la gresca de Nadal, la festa del naixement d’un nen Déu que va tenir lloc en una cort d’animals, amb uns pares sense sostre i rebutjats a totes les cases, i amb la mare infantant sobre la palla d’un bou i una mula, tots plegats mig morts de fred, segons es canta a la nadala i afirma la fe cristiana.
Hi ha gent que en fa bandera ideològica, de Nadal. Sense anar més lluny, a la celebració del PP, Feijóo proclamava tot cofoi l’altre dia: “Si un és catòlic, per què ha de demanar perdó per ser catòlic? [...] No us diré bones festes. Us diré bon Nadal!” Hi ha gent que en fa bandera en contra: els organitzadors de festivals escolars de final de trimestre sota l’advocació del solstici d’hivern (diuen que per no ofendre ni imposar cap creença) i les institucions que fan equilibris polítics vergonyosos i instal·len els pessebres a dins i no a la plaça pública. I n’hi ha que aprofiten Nadal per posar la ciutat al mapa. El mateix alcalde Albiol ha convertit aquests dies Nadal en un reclam del comerç de Badalona, amb més d’un milió de llums led pels carrers i un arbre de 42 metres d’alçària. Que no falti de res, i a competir amb Vigo.
Ja fa anys que Nadal és temps d’exhibició i que el seu sentit religiós ha estat substituït per un huracà comercial. O sigui que la hipocresia en relació amb Nadal es dona per descomptada i afecta tothom, creients inclosos. Però alguna cosa es regira davant de la incoherència de veure que tanta afirmació de catolicitat i de tradició nadalenca coincideix amb els mateixos dies en què centenars de persones són enviades a dormir al ras, com el primer 25 de desembre.
