La democràcia ha d'aturar Trump
Al novembre d'aquest 2026, el dia 10, els ciutadans dels EUA votaran les eleccions de mig mandat, la midterm election, que marquen la meitat de cada legislatura. Són eleccions generals en què es trien els membres de la Cambra de Representants (435 escons), i també un terç dels escons del Senat (33 o 34 damunt 100). A pesar de tota la parafernàlia absolutista que l'envolta, o precisament a causa d'aquesta mateixa parafernàlia, Trump actualment té uns índexs d'aprovació molt baixos i podria perdre el control d'una de les dues cambres, cosa que suposaria un fre real a les seves ínfules imperialistes.
És una possibilitat de moment incerta i remota (depèn, entre d'altres factors, que els demòcrates aconsegueixin espolsar-se l'apatia que arrosseguen: l'anunciat efecte Mamdani no s'ha acabat de produir i el nou alcalde de Nova York, de moment, sembla més un populista amb consignes d'esquerres que no una alternativa sòlida), però és una possibilitat. Que Trump tem les eleccions del novembre ho demostra el fet que, en el que portem de 2026, ja ha comentat dues vegades que convindria cancel·lar-les. Ho ha fet amb arguments típicament seus, com ara que ell i el seu govern estan fent “tan bona feina” que és una llàstima haver-la de sotmetre a la verificació de les urnes, o que no val la pena competir amb demòcrates perquè “tenen les pitjors polítiques”. La insistència en la idea de cancel·lar les eleccions de mig mandat ha causat un malestar que la Casa Blanca ha intentat calmar dient que Trump “feia broma”. Les alarmes són justificades perquè ja fa temps que el paquiderm taronja i el seu entorn qüestionen el sistema electoral dels EUA. Trump mai va reconèixer la victòria de Biden a les eleccions de 2020 (ben al contrari, va dir i sostenir que les eleccions havien estat fraudulentes), i la seva resposta va ser l'assalt al Capitoli: de forma ben explícita, una de les seves primeres mesures va ser indultar tots els imputats o castigats en aquell episodi obscuríssim. Trump i els seus també han posat damunt la taula la possibilitat d'un tercer mandat, una amenaça que en ella mateixa representa un atac a la Constitució americana i que subratlla encara més, per si calia, la deriva autoritària del trumpisme (que no s'acaba en Trump: ben al contrari, quan el líder decaigui hi ha un ampli ventall de joves hereus, tant o més cobdiciosos i amorals que el seu referent).
Hem dit cobdiciosos i amorals. Cobdiciosos: la fortuna personal de Trump ha augmentat en 4.000 milions de dòlars només en aquest primer any de presidència. Amorals: Trump afirma que la seva moral té més pes que el dret internacional, entre d'altres coses perquè la desconeix, la moral. Els EUA han presumit de ser, i d'haver estat, la pedra de toc de les democràcies occidentals, el sistema amb el qual es comparen les altres democràcies per valorar si van bé. Cal demostrar que aquesta democràcia és prou forta per aturar un megalòman que, per la seva vanitat i avarícia, és capaç de dur el seu país a una guerra civil i el món a una guerra mundial.