La democràcia i el peix

No és que sigui cap novetat, però aquest cap de setmana hi han insistit el president Mariano i la vicepresidenta Soraya, i això vol dir que en els propers dies i setmanes ho escoltarem i ho llegirem fins a l’extenuació: el referèndum és un acte que va directament contra la democràcia. És, per tant, un acte execrable, que se situa al mateix nivell de criminalitat que els que perpetren els règims totalitaris d’arreu del món. Sáenz de Santamaría va advertir que, quan els governants catalans signin les lleis del referèndum i de transitorietat, hauran signat “la seva sortida de la democràcia”, i que, contra això, la democràcia respondrà “amb totes les seves armes”. Rajoy també va exhortar Puigdemont a “respectar la democràcia” i el va amenaçar, a ell i al seu govern, que “és a les seves mans el que pugui passar”.

Davant d’unes admonicions tan severes, escau fer-se una pregunta: ¿Espanya és una democràcia? La resposta és que sí, però amb algunes particularitats. Per explicar-les podem recórrer a un símil, una mica pedestre si volen, però potser aclaridor. Aquest: una democràcia avançada és, en comparació amb l’actual democràcia espanyola, el mateix que un peix fresc al costat d’un peix podrit. Tots dos són peixos, sens dubte, però el primer és apte i beneficiós per a la salut humana, mentre que el segon és tòxic perquè està en fase de descomposició. Ara podem imaginar un peixater furibund i intransigent escridassant la clientela: “És un peix o no és un peix?” I la clientela: “Home, sí, un peix sí que ho és, però...” I el peixater: “Doncs ara us l’empasseu!” I la clientela: “Però és un peix podrit!” I el peixater: “És el peix que ens hem donat entre tots i no se’n parli més!”

Una democràcia corrompuda en els seus fonaments, com ara en el principi de la separació de poders o en el saqueig continuat i organitzat del diner públic, és un règim nociu per als ciutadans i per al desenvolupament de les seves llibertats. I si aquest règim no pot ser corregit, és del tot lícit expressar (democràticament) la voluntat de separar-se’n, mitjançant l’exercici de la llibertat més bàsica de totes, que és la del vot. Presentar aquesta voluntat, que no comporta altra cosa que la celebració d’un referèndum, com un atemptat a la democràcia és una afirmació aberrant construïda amb un ús pervers del llenguatge, que busca anomenar les coses exactament com el contrari del que són: els demòcrates com a totalitaris, els corruptes com a innocents, els poderosos com a víctimes, etc. Si el PP pot donar lliçons d’alguna cosa és d’aquesta subversió constant de les paraules, a la recerca de la mentida perfecta.

Es presenten com a salvadors de la democràcia ni més ni menys que Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría. Només hi falten els dos Jorges, Moragas i Fernández Díaz, per tenir al complet la nòmina dels que les conclusions de la comissió del Parlament assenyalen com a màxims responsables de l’operació Catalunya, un exemple immillorable del que aquesta gent entén per democràcia. Peix podrit i rabiosament tòxic.

Més continguts de