Per un departament d’Universitats, Recerca i Innovació

La pràctica diària del govern de la Generalitat hauria de tenir dues parts: al matí treballar en l’agenda més política, la que ens ha d’alliberar els presos, la que negocia amb la CUP o la que prepara trobades de presidents, i a la tarda gestionar les moltes funcions que té encomanades. És possible fer bé les dues coses. L’únic que han de fer els membres del Govern és organitzar-se, cuidar la selecció de col·laboradors i delegar molt.

Aquesta setmana, un aspecte de l’acció de tarda m’ha decebut. S’ha confirmat el temor que ja vaig expressar a l’article de fa un mes: no es constituirà un departament d’Universitats, Recerca i Innovació. Es manté l’esquema d’una secretaria d’Universitats i Recerca dins d’un departament d’Empresa i Coneixement. Com a secretari ha estat nomenat el professor Xavier Grau, que va ser un brillant rector de la Universitat Rovira i Virgili i a qui hem de desitjar el millor en un àmbit de treball que no és gens fàcil. Aprofito l’ocasió per agrair al secretari sortint, el Dr. Arcadi Navarro, la seva entrega i eficàcia, alhora que lamento que el sectarisme polític hagi portat a prescindir d’ell.

Ara bé, al nou secretari no se li han donat els instruments institucionals que necessitaria. Un departament d’Empresa i Coneixement que inclou les responsabilitats de comerç, consum, turisme, energia, indústria, innovació, recerca i universitats és massa extens per donar el relleu que pertoca a totes elles. Algunes quedaran en una posició secundària. En el departament actual seran les tres darreres: innovació, recerca i universitats.

Catalunya va ser pionera a Europa amb la constitució l’any 2000 d’un departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. El govern espanyol de Pedro Sánchez, amb 17 ministeris, en té un de Ciencia, Innovación y Universidades, ocupat per Pedro Duque, i Andalusia, amb 13 conselleries, en va constituir el juny passat una de Conocimiento, Innovación y Universidad. Podria donar molts exemples europeus. Així, Portugal té un ministeri de Coneixement, Tecnologia i Ensenyament Superior. Més a la vora de casa, l’Ajuntament de Barcelona, ho vam veure fa un parell de setmanes, també vol posar en valor aquest aspecte de la ciutat. I és precisament ara que la Generalitat de Catalunya decideix renunciar al crèdit guanyat i anar enrere i a contracorrent!

I quines són les raons per les quals no s’ha fet el pas? No les he aconseguit esbrinar. El sector hi està a favor: ho ha reclamat repetidament. També els editorials de la premsa. No conec ningú que s’hi oposi. Estalviar no pot ser la justificació: transformar la secretaria en departament té un cost molt petit. A més, s’ha superat el període en què per raons simbòliques s’insistia a minimitzar el nombre de departaments. He anat preguntant, esclar, però ningú m’ha donat una raó que no sigui de les que fan enrogir. Cada component de la coalició de govern hi està molt a favor, diu, i assenyala els altres com els culpables. Fins i tot m’han arribat a dir que, si es fes, hi hauria 15 departaments, la qual cosa no es presta a una divisió en dues parts iguals! Em temo que cal concloure que no s’ha fet per negligència o, en termes més fins, per inatenció. Perquè els matins es fan llargs i es mengen les tardes.

És assenyat corregir els errors. Sobretot si els beneficis són grans i els costos inexistents. Entestar-se en l’error simplement pel plaer de fer-ho no és recomanable. I si una trivialitat com aquesta és massa difícil de dur a terme pel govern de coalició actual, llavors tenim un problema. És el primer govern sobiranista de coalició postelectoral. N’hi haurà més. És vital que aquest tipus de governs siguin operatius. No es poden entrebancar en coses tan simples com la que avui discuteixo. Repeteixo, els beneficis de corregir són clars: una gran satisfacció en el sector i un signe del compromís i de l’ambició del país. Com diuen els anglosaxons, és un no-brainer (significat: no cal fer servir el cervell per arribar a la conclusió).

Tard o d’hora hi haurà aquest departament. És inevitable. I el polític, o política, que se n’adoni i ho faci es guanyarà el crèdit, i el que ho podia fer i no ha fet es preguntarà: i per què no ho vaig fer? Ho hem viscut amb el tancament de la Model.

Faig una proposta. En algun moment del proper mes de setembre hi haurà la inauguració oficial del curs acadèmic. Tant de bo el conseller, o consellera, del ram que acompanyarà el president Torra en aquest esdeveniment ho sigui d’un departament d’Universitats, Recerca i Innovació. Aquest fet seria més ben rebut que mil promeses per un món de la universitat , la recerca i la innovació fonamental per al futur de Catalunya.

Etiquetes

Més continguts de