La deriva autoritària de les democràcies

Trump sap que el trobem vulgar, que només li fan la gara-gara per la mida dels seus canons i els seus aranzels, i perquè totes les cancelleries han pres nota que la seva mentalitat egomaniàtica necessita que el mirallet màgic li digui cada matí que ell és l’home més temut del món. Tant li fa que li muntin una recepció a porta tancada si la tele el pot ensenyar viatjant en carrossa al costat d’un rei i passant revista a soldadets de plom.

Però aquest culte obligat a la personalitat del líder és més que el resultat de la seva inseguretat personal i la capitulació internacional combinades. És el símptoma d’un retrocés de valors que ens afecta profundament a tots perquè marca la deriva de la democràcia cap a l’autoritarisme. Els americans sabien que estaven triant un president amb fitxa policial, antecedents penals i colpista. Una part no menor de la guerra cultural en el si de les democràcies és que hi ha molta gent corrent que diu que tipus així els representen. Són molts anys de crisi econòmica, d’abandonament de l’esperit crític i de foment de l’analfabetisme funcional.

Trump va estar encantat que acomiadessin Stephen Colbert i aleshores ja va escriure “Kimmel és el següent”. I tal dit, tal fet. Trump és un autòcrata de manual: el president no tolera que el posin en evidència públicament a la televisió. I la taca s’estén: la policia anglesa va detenir quatre persones per haver projectat fotos de Trump i Epstein als murs del castell de Windsor. La crítica es castiga com a dissidència. Sabem de què va. Aquí, no fa pas gaire, van prohibir el color groc a les fonts ornamentals. El rei va despullat. Nosaltres no hi hauríem d’anar.