Un dia (estadísticament) trist

Aquesta setmana es publicaran les dades del tercer trimestre de l’Enquesta de Població Activa. ¿S’imaginen que no existís aquesta informació i que cada trimestre els diferents agents econòmics i socials i les diferents institucions es pronunciessin sobre la taxa d’atur a Catalunya? Ja no seria del 9,3%, com diuen les xifres oficials del segon trimestre, sinó que per a alguns seria del 5,2%, per a d’altres del 17,5%, tot en funció del que puguin observar, de quina considerin que és la definició d’atur i, malauradament en algun cas, dels seus interessos.

Precisament, per evitar aquestes situacions, tenim l’estadística oficial. En els seus orígens el paper de l’estadística era fer d’instrument de control dels governs, i d’aquí ve el nom, però avui és un bé públic, no només necessari per a aquesta funció de control, sinó també per a la millora del benestar de la societat.

Al llarg del 2022, tant a nivell de l’estat espanyol com a Catalunya, s’han produït esdeveniments que sembla que no estan en sintonia amb el Codi de Bones Pràctiques de les Estadístiques Europees, l’element clau del marc de qualitat del Sistema Estadístic Europeu, en particular pel que fa al principi d’independència professional.

A finals de juny es va saber la intenció del govern espanyol de cessar el president de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per diferències en les xifres publicades per l’INE sobre l’IPC i el PIB, segons els mitjans de comunicació. Fins i tot es va filtrar el nom del seu possible successor. L’enrenou que va causar aquesta decisió va retardar el cessament (dimissió) fins a primers d’agost. Aquesta és una actuació totalment contrària al principi d’independència de les autoritats estadístiques. En concret, a la necessitat que el nomenament i cessament dels responsables de les oficines d’estadística es faci sense cap vinculació a les circumstàncies polítiques i sense afectar la seva independència professional.

Dimecres passat el Parlament de Catalunya no va aprovar la llei del pla estadístic de Catalunya 2023-28. El més trist des del punt de vista de l’estadística oficial no és el fet que no s’aprovés, que òbviament com en qualsevol altra llei pot passar, sinó la manera com va anar la no aprovació, sense cap argument que fes referència o qüestionés els continguts de la proposta de pla estadístic, de la qual es reconeix la validesa tècnica. De fet, el projecte es va debatre i aprovar en comissió parlamentària pocs dies abans, només amb l’abstenció de Vox. I tot això en un context en què per diferents motius l’anterior pla estadístic (2017-2020) ha estat prorrogat dos anys consecutius i en què un “dany col·lateral” és el malbaratament de recursos dedicats a l’elaboració i la tramitació de la proposta. En aquest cas també s’ha seguit una mala pràctica en relació amb l’estadística oficial al fer dependre l’aprovació d’un pla estadístic d’aspectes que no depenen del seu contingut, sinó de l’adscripció de l’Idescat a un departament del Govern.

Atès el paper de l’estadística oficial, i per evitar situacions com les esmentades anteriorment, els instituts d’estadística haurien de ser organismes equiparables a institucions com els bancs centrals, una situació que actualment no es dona. No haurien de dependre del govern per evitar les possibles ingerències polítiques en el desenvolupament, l’elaboració i la difusió de les estadístiques, i també per evitar que el seu funcionament com a productor d’un bé públic es pugui veure afectat per qüestions alienes a la seva funció de proveir d’estadístiques oficials. En aquests moments, tant l’Idescat com l’INE són organismes autònoms adscrits a departaments dels corresponents governs. Sempre han actuat amb independència professional real, però també cal la formal per evitar situacions com les viscudes aquest 2022. Aquest nou marc requeriria noves lleis d’estadística que substitueixin les existents, de 1998 la catalana i de 1989 l’espanyola, totes dues amb posteriors modificacions, per adaptar la producció d’estadístiques oficials i l’organització del sistema estadístic a les noves circumstàncies i als nous requeriments del segle XXI.

És important que tant a Catalunya com a Espanya s’atorgui a l’estadística oficial la rellevància que ha de tenir, atès que és un bé públic i un pilar del sistema democràtic, que ha de contribuir a fer realitat el lema “millors dades, millors vides” del darrer Dia Mundial de l’Estadística celebrat l’any 2020 a través d’un compromís ferm amb “la recerca de la veritat” que figura en el lema del Dia Europeu de l’Estadística 2022, celebrat el 20 d’octubre passat.