Un dia més amb el senyor feudal

L’amo del món va fer un discurs en què es va dirigir al seu “millor amic” (llegiu-ho junt, “milloramic”, amb el significat de quan ets menor d’edat), Elon Musk, i el va elogiar per la seva retallada en la despesa pública, que –ho llegíem a l'ARA– “ha suposat l'acomiadament de milers de treballadors del govern”. 

Retallar en “funcionaris” queda bé a totes bandes. Els funcionaris, a tot el món, des que existeixen, són un clixé. El clixé del dropo, que sempre va a esmorzar, que tracta molt malament i sense ganes de solucionar res i que s’entreté llegint notícies esportives o del cor. No són, sinó que representen. És com matar els Romànov, però de manera més fina, a l’americana.

Ignoro quin és el cost d’acomiadar aquestes persones que m’afiguro que tenien –i això és el principal motiu d’enveja envers ells– feina fixa. Donald Trump els fa fora per “aprimar” l’administració i fer realitat la frase “Fora l’estat de la meva butxaca”. Però aprimant l’administració destrueix llocs de treball. Els envia a l’atur. I els ha de pagar subsidis, esclar. Aquestes persones cobraran igualment de l’estat i de la butxaca dels americans, però aquest cop ja sense fer res. Quan se’ls acabi l’atur hauran de buscar altres feines, i mentrestant no aniran a sopar, ni al teatre, ni pagaran Netflix, ni agafaran taxis, ni compraran flors, ni vi, ni coses de les considerades supèrflues. No pagaran cangurs, ni senyores de fer feines, ni extraescolars. L’economia se’n ressentirà. Quan vulguin anar a demanar ajuts o subsidis, es trobaran que no hi ha funcionaris que els ajudin amb els tràmits.

I vet aquí com, un dia més, el senyor feudal disposa. Un dia més, demostra un nas d’allò més extraordinari per detectar el –diguem-ne– malestar de l’opinió pública i un cervell d’allò més ordinari per empescar-se una –diguem-ne– solució.