Diàleg

La biga de Bárcenas

[...] El problema de Cospedal no és que Bárcenas sigui un murri. El problema és que ella, sense cap mena d'escrúpol, es va aprofitar de mitges veritats i de falsedats periodístiques basades en informes falsos sobre pretesos tripijocs d'Artur Mas, Jordi Pujol i el seu fill Oriol. Cospedal tasta ara la seva medecina. [...]

Abans de vomitar acusacions incertes, Cospedal podria haver recordat les paraules de Federico Trillo, avui ambaixador a Londres, ahir factòtum judicial del PP (vegeu la concomitància entre les seves idees i les de la sentència del TC sobre l'Estatut; vegeu el seu paper en el fatal desenllaç, per a Garzón, del cas Gürtel). Va dir Trillo, el 2011, que la causa oberta contra Bárcenas era "un muntatge" contra el seu partit i per això exigia a Rubalcaba, candidat a les eleccions, que donés explicacions per haver utilitzat "la Fiscalia en contra del PP i de persones innocents". ¿Què devia pensar, aleshores, el fiscal Torres-Dulce, i què en pensa ara?

Per descomptat: no són els problemes de Cospedal l'important d'aquesta història, ni els comptes de Bárcenas o els del pare, ja mort, de Mas. L'important d'aquesta història és que cada dia els mitjans airegen un nou capítol (autèntic o fals, tant se val) de saquejos, misèries i corrupcions públiques. Ja és un tòpic esmentar la desmoralització amb què la ciutadania, castigada per la crisi i sense cap esperança en l'avenir, suporta aquest diluvi de femta. Desafecció, es diu. Això no obstant, no tots els excrements són autèntics. N'hi ha molts de falsos. D'altres s'inflen arbitràriament o artificialment. Uns quants mitjans han convertit aquests excrements en el negoci principal. La víctima d'aquest diluvi d'excrements és la democràcia. Cavalcant sobre les acusacions dels diaris afins, els partits es pensen que destrueixen els rivals. Els acusen de qualsevol indici, indiferents a la veritat de les acusacions. Ignoren que, actuant així, es denigren ells mateixos. Tirant merda als altres no aconseguiran convertir la seva en colònia.

Però no és airejant la misèria dels altres com es combat la corrupció, sinó reparant els punts cecs de la democràcia. La corrupció perdurarà mentre els partits projectin sobre les institucions que controlen el seu funcionament intern: són màquines de cooptació, despòtiques estructures verticals que penalitzen la discrepància, rebutgen la crítica i premien la fidelitat feudal.

[ 18 de gener ]