Un diccionari literari que ha mogut brega (1980)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
Sóc una lectora comuna, vull dir corrent, vull dir que l’apassiona la lectura. Un lector apassionat que ho llegeix tot: novel·la, poesia, assaig, història, memòries, alta filosofia i baixa matèria detectivesca, i deixa de banda amb esperit tranquil allò que l’avorreix: pornografia, “còmics”, gramàtiques, comentaris de text i diccionaris. Però vet aquí que un diccionari -el Diccionari de la Literatura Catalana (DLC) publicat per Edicions 62- ha mogut tanta brega com si es tractés de l’estatut del treballador, poso per cas, que no m’ha tocat altre remei que llegir-lo. Llegir, dic, cosa ben impròpia de fer amb un diccionari, car si no m’equivoco els diccionaris han estat fets per ser consultats. Per saber, per exemple, quantes novel·les ha escrit en Pedrolo; per saber, per exemple, quants anys es va passar a Itàlia Ausiàs Marc i quan es va instal·lar definitivament a la seva terra, i quan es va editar la seva obra, impresa ja? Vet aquí el que ens diu, de pressa i sense embuts, un bon diccionari.
I, encara més, d’on ve la paraula “novel·la”, i per què en diem novel·la i no roman com els francesos, o bé què és una sinècdoque, i com s’ha de dir, decasíl·lab o hendecasíl·lab?, és a dir, totes aquelles coses que volem saber ràpidament, sense que ens calgui empassolar-nos tot el que han escrit en Riquer o en Rubió o... […] Em temo que els directors n’han sortit amb dany, amb dany per a la seva reputació de doctes. Que ho sàpiguen i que ho adverteixin en el pròleg, perquè no ens fiem massa del DLC no és que em sembli magnífic, però encara bo; però, que usin les cartes particulars lliurant-les a la premsa per fer mullader, això ja no em sembla seriós ni gens adequat al prestigi del diccionari. Per exemple, si jo escrivia una carta particular als directors, no estaria bé que ells la fessin llegir a algun periodista per fer-me agafar fama de repatània. Una carta que digués així:
“Distingits amics: en l’article del DLC que em dediquen i que agraeixo profundament, hi ha uns quants conceptes que no m’agraden: a) El meu avi Farnés es deia Sebastià i era un home de lletres important; el qui es deia Pau era el meu avi Capmany, que era només cisteller. b) No em van concedir el Premi Sant Jordi de forma inesperada, perquè em consta que hi havia molta gent que ho esperava, ¿o és que hi havia algú que esperava que no el tingués? En tot cas, trobo que haurien d’aclarir aquest inesperat adjectiu. c) L’ombra de l’escorpí no és una novel·la, és una obra de teatre, publicada, estrenada, i televisada. Sempre a la seva disposició, etc,etc, etc.” […] El dèficit del DLC, com ja indiquen molt bé els directors en el pròleg, prové de la direcció, més ben dit, de la no direcció, però jo m’atreviria a dir que prové d’una mala distribució d’investidures. [...]
