Un diumenge a Castelldefels (1930)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsUn poblet minúscul, unes torratxes -mig enrunades- de color de mel, una muntanya aspra clapada amb el verd brut de quatre garrofers i al capdamunt la silueta altiva d’un castell de conte de Perrault amb la torre principal d’un carmí delicadíssim i una de les torratxes com envernissada de menta, fou la postal que, durant molts anys, ens serví la imaginació cada vegada que tractàvem d’evocar aquest indret amable, d’una malenconia clara, de Castelldefels. La gent d’aquest poble anava passant els dies posant moltes arengades en remull empenyent la seva vida grisa i sense turbulències amb una resignació i uns badalls de tristesa definitius. Quan arribava el diumenge, la gent jove ballava amb un manubri ple de xacres i els vells i la canalla anaven a la carretera a embadalir-se amb l’espectacle, vagament esportiu, dels automòbils que passaven deixant un nuvolet de fum blau carregat de presumpció. […] Creiem que els que reconeixen com a veritables descobridors de les excel·lències de la platja de Castelldefels un matrimoni anglès que viatjava ficat dins un sidecar atrotinat de color d’ensiam, atapeït de termos, de llaunes de foie-gras, capsetes de brie i criatures rosses com un fil d’or, tenen moltes probabilitats d’haver posat el dit a la llaga. Considerant el matrimoni anglès desconegut com el veritable Colom d’aquesta magnífica platja de Castelldefels, tot el desenvolupament, tots els horaris de trens especials que en l’actualitat regeixen per traslladar-se a aquesta platja popularíssima, tenen una explicació lògica i invariable: se’n varen assabentar uns amics de l’al·ludit matrimoni, hi varen fer cap, retornaren a Barcelona convertits en els més acèrrims propagandistes, el diumenge següent ja hi hagué tres automòbils sota els pins, l’altre sis camionetes Ford atapeïdes de gent, i... Agost del 1930: “Vol fer la mercè de posar-se a la cua, senyor? Com pot comprendre, si tothom ho fes com vostè no ens entendríem. De més a més, els barnussos, quan vostè arribi a la guixeta, no s’hauran pas acabat!” [...] La platja de Castelldefels diumenge al matí, el punt dolç de totes les platges i encara més de les populars: la multitud -potser ja no caldria dir-ho- que jeu a l’arena i xipolleja per damunt de les onades infantilment, hi és en una proporció alarmant. [...]