La doctrina nacionalitària de Lenin (1935)
Peces històriques
D’Andreu Nin (el Vendrell, 1892 - Madrid, 1937) a 'Els moviments d’emancipació nacional' (Edicions Proa, 1935), llibre basat en articles seus a 'L’Estrella Roja', periòdic clandestí que dirigia. En un article publicat a 'La Batalla' (21-I-1937) ja inclòs en aquesta secció (21-I-2023), Nin explicava que havia rebut la notícia de la mort de Lenin –aquest mes ha fet cent anys– quan era a Roma en una missió de la Internacional Comunista. El 1937 Nin va fundar el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista). El 16 de juny d’aquell any, uns agents estalinistes el van segrestar a la Rambla de Barcelona. El van dur a Madrid, on l’eliminaren.
Res no ens sembla tan adient per a coronar l’exposició dels diversos punts de vista sobre la qüestió nacional com resumir, a grans trets, la doctrina de Lenin, magnífica i insuperada aplicació del mètode marxista per l’estrateg més genial que ha tingut la classe obrera de tot el món. Procurarem no oblidar res d’essencial, i sempre que les exigències d’una més gran claredat ens ho indiquin, recorrerem als propis textos del mestre [citats entre cometes.] [...] Els moviments d’emancipació nacional són un aspecte de la revolució democràtica o, per dir-ho en altres termes, de la lluita de la burgesia capitalista per a eliminar completament les reminiscències del feudalisme. Per això la formació dels Estats nacionals coincideix a tot arreu amb el període de desenvolupament capitalista, i els moviments nacionals adquireixen una major intensitat i amplitud allí on la burgesia encara no ha fet la seva revolució. Segons el grau de desenvolupament econòmic del país, la tendència d’aquests moviments és simplement autonomista o separatista. “Si en un país el règim estatal del qual es distingeix per trets característics precapitalistes acusats existeix un territori nacional amb un ràpid desenvolupament del capitalisme, com més ràpid sigui aquest desenvolupament del capitalisme més fortes seran les contradiccions entre aquest territori i el règim polític de la nació lligada amb l’Estat per lligams no típicament capitalistes, sinó asiàtico-despòtics.” El proletariat ha de sostenir tot el que tinguin de progressiu els moviments nacionals, sense confondre la seva actitud amb la del nacionalisme burgès, de la mateixa manera que sosté la lluita general per les reivindicacions democràtiques sense confondre’s amb la burgesia. [...] Si el proletariat no reconegués el dret a l’autodeterminació, el seu internacionalisme fora una paraula buida, i la solidaritat de classe entre els treballadors de les nacions oprimides i de les nacions dominants fora impossible. [...] ¿Cal substituir el “dret a l’autodeterminació” pel “dret a la federació” o a l’autonomia? El “dret a la federació” no té cap sentit, per tal com la federació és un contracte bilateral. El dret a l’autodeterminació és infinitament més democràtic, per tal com parteix exclusivament de la voluntat de la nació oprimida. “Els marxistes no poden, doncs, incloure en llur programa la defensa del federalisme; d’això, ni se’n pot parlar.” [...] El programa nacionalitari de Lenin, doncs, que acabem de resumir, pot concretar-se en els punts fonamentals següents: a) sostenir tot allò que tinguin de progressiu els moviments nacionals; b) considerar aquests moviments com un factor revolucionari de primer ordre i un dels aspectes més importants de la lluita per les reivindicacions democràtiques al capdavant de la qual ha de posar-se el proletariat; c) sostenir la igualtat de drets de totes les nacions; d) acceptar com a principi general el dret dels pobles a disposar lliurement de llurs destins, és a dir, a separar-se i constituir-se en Estat independent; e) garantir la unitat d’acció i d’organització dels obrers de les diverses nacions que constitueixen un Estat per a la lluita comuna contra l’opressió.
