No oblidaré mai aquell tràgic 21 de gener (1937)
Peces històriques
De l’article d’Andreu Nin (el Vendrell, 1892 - Madrid, 1937) publicat tal dia com aquest dissabte a La Batalla (21-I-1937). Traducció pròpia. Nin explica com va rebre la notícia de la mort de Lenin (Rússia, 1870-1924). Periodista, traductor de rus, polític, Nin era a la Itàlia feixista en missió clandestina de la Internacional Comunista. Fundador el 1935 del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), el 16 de juny del 1937 uns agents estalinistes el van segrestar a la Rambla de Barcelona. El van dur a Madrid, on el van assassinar.
No oblidaré mai aquell tràgic 21 de gener de 1924, quan en el crepuscle d’una d’aquestes daurades tardes romanes, úniques en el món, va arribar a la meva oïda, anunciada pels venedors de diaris, la terrible notícia. Ni jo ni els camarades del Comitè Central del Partit Comunista Italià que eren amb mi no ens resignàvem a acceptar la dolorosa realitat. La vigília de la meva sortida de Moscou cap a Roma havia parlat amb un dels metges que tenien cura de Lenin. La seva impressió era optimista, tot i que l’estat del malalt era delicat. [...] ¿Era una notícia o un rumor? No era pas el primer cop que la premsa anunciava la mort del líder de la Revolució Russa. Però la notícia era allà, a primera plana, encapçalada amb grans titulars i firmada per una agència informativa solvent. [...] Rússia i el proletariat internacional acabaven de perdre el seu guia genial, l’home que, amb una poderosa intuïció, havia donat un impuls formidable a la història i havia obtingut la primera gran victòria per a la classe treballadora. [...] Els qui avui usen el nom gloriós de Lenin per tapar l’avariada mercaderia del seu reformisme podrit no poden comprendre el nostre profund dolor. ¡Com poden comprendre’l uns homes que teníem llavors a l’altra banda de la barricada, i que avui segueixen allà per combatre els qui ens mantenim fermament fidels a la doctrina del gran revolucionari! [...] La mort de Lenin va facilitar l’ascens de la burocràcia que, a l’empara del retrocés de la Revolució mundial, ha desnaturalitzat progressivament les glorioses conquestes d’octubre, ha dut la classe obrera de derrota en derrota en tots els països, ha conduït la Internacional Comunista cap a posicions reformistes i social-patriòtiques com a reacció contra les quals aquesta havia sorgit el 1919, està procedint a l’extermini físic de tota la vella guàrdia bolxevic i prepara metòdicament la “unió sagrada” per a la nova guerra imperialista que s’apropa. Immensa és la tasca que s’ofereix als vertaders revolucionaris, tremenda la seva responsabilitat en els greus i decisius moments històrics en què viuen. Però l’exemple de Lenin ens reconforta i ens anima. L’entusiasme amb el qual, vint anys enrere, vam saludar la Revolució Russa –aurora de la Revolució mundial– es manté avui viu en el nostre pit, com aleshores, i la fe inicial que ens va empènyer a lluitar pel comunisme no ens ha abandonat mai. [...]
