Divendres que ve farà 82 anys de la caiguda de la monarquia espanyola, amb la fugida d'Alfons XIII a l'exili. Quan això va passar, les masses van sortir al carrer a celebrar-ho. La Segona República va arribar com una festa, a Catalunya i arreu. ¿Una festa per a tothom? No exactament. Alguns polítics que no ho havien vist a venir van mantenir-se fins a l'últim moment fidels al rei. Per exemple, el líder de la Lliga, Francesc Cambó.
La monarquia joancarlista ha perdut en poc temps el prestigi que el jove rei es va guanyar amb la Transició, fent-se així perdonar el fet d'haver estat nomenat per Franco. La imputació de la infanta Cristina ha estat la gota que ha fet vessar el vas. A dreta i esquerra, són molts els que ara fan llenya de l'arbre tort. No tots. A Barcelona, la defensa de la infanta anirà a càrrec de l'advocat Miquel Roca, que no és un advocat qualsevol.
La situació no és exactament la del 1931, esclar. No sabem com evolucionarà la monarquia. I Roca, certament, no és un polític en exercici com ho era Cambó. Però sí que és un prohom català -presideix el MNAC- i sí que representa força el mateix que el líder lligaire: va ser pare de la Constitució, va ser el número dos del nacionalisme català de dreta i va intentar reformar Espanya. No es qüestiona el seu dret a ser l'advocat de la infanta. Té tot el dret a decidir-ho. Però no és una tria innòcua, ni per a ell ni per a ningú. Roca ha decidit coronar la seva biografia pública defensant la monarquia.