Dyango, un heroi per accident
Noranta mil persones (21 segons la Delegada del Gobierno) cridant "Dyango, Dyango". Impensable fa un mes. Bé, en aquest país passen coses impensables el dia anterior. Dyango és un senyor que ha estat a punt de passar a la història com un cantant melòdic que, per a una generació, cantava unes cançons gràcies a les quals "Ens vam conèixer amb qui ara és el meu marit (o la meva dona)". Però no. La història li tenia reservat un altre paper. Ara mateix Dyango és un dels soldats de qui dissabte va parlar en Titot a l'escenari del Camp Nou. I sense voler. I de manera natural. Sense demanar-ho. S'hi va trobar. És l'heroi per accident. I el més sensacional és que no l'hem convertit nosaltres en icona. No, ell és un nou producte del nacionalisme espanyol excloent que pretén (amb poc èxit) trencar la societat catalana. Una cadena de TV farcida de senyors (i senyores) permanentment enfadats va voler ridiculitzar-lo dient-li: "Vostè, tan espanyol que cantava Suspiros de España , ara ha passat al bàndol de les forces del mal". I, tractant-lo amb aquell aire de superioritat que només tenen els que no volen moure's un mil·límetre perquè, en el fons, tenen por de la seva pròpia feblesa, en Dyango, que és un senyor educat, sense perdre les formes, va explicar-los el que sentia. Amb naturalitat. Sense escarafalls. Dies després, preguntat per la seva defensa del dret a decidir, la seva resposta va ser IN-SU-PE-RA-BLE!: "És que mai m'havien preguntat". I aquesta és la gran força del moviment, que el país és ple de Dyangos a qui ningú mai ha preguntat, però que ho tenen claríssim.
