O, MÉS BEN DIT, ¿podem educar sense adoctrinar? Se sol distingir entre educació i adoctrinament afirmant que en el segon cas inculquem dogmes, és a dir, creences que se suposa que ningú pot qüestionar.
Per educar, doncs, hem d'animar els nens a analitzar críticament tot el saber que els transmetem, tenint clar que part d'aquest saber s'acabarà provant que és inexacte o fals, però també que la civilització només avança així: amb veritats provisionals.
Ara bé, quan Wert i alguns mitjans madrilenys acusen l'escola catalana o TV3 d'adoctrinar els nens, s'agafen a un sentit més restrictiu del terme: el de fer-los veure la realitat d'una manera que els porta a odiar altres col·lectius. I més concretament, a ells.
El més simple és regirar-se amb un obvi "I tu més!" o mostrar que és quasi utòpic que això no passi gens. ¿És fàcil aconseguir que un nen de Gaza no odiï els soldats israelians o que un nen jueu no odiés els nazis?
De fàcil no ho és gens, però és, malgrat tot, importantíssim, perquè l'odi ens aïlla i ens fa desgraciats; rosega els sentiments més nobles i alimenta la violència. Si fos cert que el sobiranisme inculca odi en la nostra canalla, estaríem davant un fet gravíssim que ens obligaria a replantejar-ho tot.
Per això, quan comparo el tall de l' Info K que és ara objecte de tanta polèmica amb les imatges de l'atac a Blanquerna, no puc evitar tranquil·litzar-me. No sé veure en l'alegre confiança que brilla en els ulls dels de les samarretes grogues ni rastre de l'ou de la serp que per força han hagut d'incubar des de petits els de les ulleres fosques.