19/03/2021

Els efectes del covid-19 al continent africà

3 min
Cues per rebre ajuda alimentària durant un dels pics de la pandèmia del covid a Sud-Àfrica.

La pandèmia afecta tot el planeta i els seus efectes repercuteixen en totes les esferes de la vida de les persones. Igual que a la resta del món, els governs africans es van veure obligats a prendre mesures preventives per frenar l'onada de contagis: restriccions en els moviments, tancament de fronteres, tocs de queda, mesures d'higiene i mascaretes, etc. En diversos països, unes decisions dràstiques i primerenques des de l'inici de la pandèmia -basades en la pròpia experiència en emergències sanitàries i epidèmies com l'Ebola o en les respostes aplicades en altres geografies- van permetre evitar-ne l'expansió. En altres zones del continent, on la mobilitat és menor, els contagis i els decessos han estat relativament baixos. Un factor afegit podria ser la joventut de la població. En realitat, els països on més casos s'han registrat són aquells més connectats globalment, més urbanitzats, tots ells països de renda mitjana, com Sud-àfrica, el Marroc, Tunísia, Egipte o Nigèria.

Encara que els impactes en la salut que es preveien per a l'Àfrica des de l'Organització Mundial de la Salut eren dramàtics, la realitat no ha estat aquesta. Més enllà de les potencials deficiències en el sistema de diagnòstic i de recompte de casos, avui en dia les infeccions es mantenen en nivells relativament baixos i han recaigut amb més intensitat en els països amb taxes altes de densitat poblacional, nuclis urbans on es concentra el poder adquisitiu. En alguns llocs, el covid-19 és fins i tot percebut com una malaltia "de rics", menys mortífera que altres malalties, com la malària o el VIH.

Però això sí, els impactes socioeconòmics del coronavirus abasten tot el continent africà i són l'origen d'una de les crisis més greus de la seva història recent. En alguns països, la caiguda dels preus de les matèries primeres ha suposat un important declivi dels ingressos dels governs, i s'espera que la pandèmia redueixi significativament la despesa en salut i mini la sostenibilitat del deute en diversos països africans. Les projeccions dels experts són preocupants i es tem que en els propers anys la mortalitat sigui més elevada per l'impacte de la reducció de la despesa sanitària i la situació alimentària que no pel covid-19.

A l'Àfrica, les persones més vulnerables són les més exposades al coronavirus i les seves conseqüències, en particular en països amb sistemes de salut fràgils i sense mecanismes de protecció social com Mali, el Níger o la República Centreafricana, o entre les poblacions refugiades i desplaçades pels conflictes en països com Somàlia. El sector informal, dominat per les dones, ha estat especialment afectat pels confinaments i el tancament de mercats i espais públics. Les dones són les més perjudicades per la gran càrrega de cures no remunerades que ja assumien, i que ha augmentat a causa de la pandèmia.

L’Àfrica occidental té la població més jove del món, amb més de tres quartes parts de la seva població menor de 25 anys. En temps de crisi, diversos joves han optat per formar part de la solució. A Burkina Faso, el Níger, Mali i el Txad s'han mobilitzat per sensibilitzar les comunitats, trencar falsos mites sobre el virus o exigir transparència als seus governs en l'ús de fons públics.

Les solucions al continent passen per continuar evitant els contagis i reduir l'impacte en la seguretat alimentària, la iniquitat de gènere i la pobresa extrema. Cal continuar invertint per assegurar un accés universal i gratuït a la sanitat i a la vacuna. La iniciativa global The People's Vaccine defensa que sigui considerada un bé públic global, lliure de patents. A l'Àfrica, els plans de vacunació estan a punt, però pocs països han rebut vacunes i han començat a vacunar. La majoria dels països en desenvolupament, molts d'ells al continent, no han pogut administrar ni una sola dosi. A principis de març encara no s'havia vacunat ningú en països com el Sudan del Sud, el Níger o el Txad, per citar-ne alguns. Mentrestant, als Estats Units, per exemple, s'estaven administrant 35 dosis per segon.

Lourdes Benavides és responsable de programes a l’Àfrica d’Oxfam Intermón

stats