Les eleccions han ajornat la nostra felicitat (1930)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAmesura que passen els dies, els atacs contra el catalanisme polític van cristal·litzant, amb una rara unanimitat, al voltant de la qüestió electoral, i consisteixen a parlar d’un suposat encasellat i de l’existència d’un règim de favor amb vista a les eleccions vinents. El senyor “Bellafila” [pseudònim de Josep Carner] ha parlat de la qüestió amb l’extensió que mereix; els republicans accionistes de La Rambla, li solen donar un aspecte sensacionalista i de misteri; els polemistes de menor quantia de La Publicitat l’agiten ininterrumpudament, i el diari sembla, de vegades, l’últim acte de Terra Baixa esterilitzat per les elegàncies de l’estil; La Nau, pel seu cantó, parla de l’encasellat com si hagués estat noliejada per a algun viatge blau humanitari i idealista. Hi ha almenys a Catalunya, en aquest moment, una dotzena de persones que es guanyen la vida fent paperetes sobre les contaminacions de la Lliga [partit vinculat a La Veu de Catalunya i que publicava aquest article de Pla]. Per ara, l’única afirmació que es pot discutir és la que diu que la Lliga té una preocupació electoral que els altres partits no tenen i, per tant, que a Catalunya hi ha, avui, dues menes de persones: les bones persones, que s’abstenen de tenir mals pensaments electorals, i les males persones materialistes, carregades d’egoisme, que són les altres. No es pot negar que, si això és un començament, hem començat d’una manera magnífica. Hi ha, però, només una cosa, i són els fets. Ara que sabem, perquè és públic i notori, que no s’ha fet el pacte de les esquerres per no donar el triomf electoral a la Lliga a Barcelona, resulta d’una sorprenent ingenuïtat parlar despectivament de les preocupacions electorals alienes. Per a resoldre el problema de Catalunya havíem de portar la República. El pacte que havíem de fer era per a portar-la, i, automàticament, el problema de Catalunya s’hauria resolt. Monarquia? República? -diu el màxim accionista. Catalunya...! i, per tant, República... Sí, sí... [...] El cert és que hom ho ha ajornat tot, fins la solució del problema de Catalunya... per no donar el triomf electoral, a Barcelona, a la Lliga! Cat2alunya abans que tot! -deia el document filosòfic recreatiu. Ara, probablement perquè no els han portat la República i la solució del problema en una safata, hom diu: Abans que tot, que no guanyi la Lliga a Barcelona! [...]