He canviat

Avui m’he llevat i m’ha passat una cosa: m’he pres un gotet de vi natural, m’he llegit una contra en què entrevistaven un exbroker que acabava de fer la volta al món en bicicleta i, no sé com, m’he transformat. He vist clar que no havia de seguir sent la dona egoista que he sigut fins ara. I vull compartir-ho amb vosaltres, lectors.

Fins ara, quan a l’escola de la meva filla o al casal de cultura del poble (aquests llocs on anem, de vegades, a classe o a veure l’exposició de macramé o a votar) demanaven pares o veïns voluntaris per fer tasques de bricolatge, sempre em feia fonedissa. L’any passat, quan va tocar pintar gàbies d’ocells per als arbres del pati, vaig fer veure que havia d’anar a un acte. Quan ens van dir d’anar a esborrar els grafitis de la tanca, vaig dir que em trobava malament. I quan del casal de cultura van demanar que ajudéssim amb el ball de gegants, jo vaig fer veure que tenia mal a les lumbars. Però ja n’hi ha prou. Vull sortir de la meva zona de confort. Vull donar-me. I us convido a fer-ho.

Aquest cap de setmana proposaré als de l’escola que fem allò que fa temps que hauríem hagut de fer: un taller dominical de cupcakes. Sí, sí. A primera vista pot semblar que no és la meva manera ideal de passar el matí de diumenge... Però ja us dic que he canviat. I això no és tot. També voldria proposar, als del poble, que al davant del casal de cultura hi fem un concurs de haikus i pintura ràpida del qual seré jurat. Després de la cursa popular, esclar, i del taller de ioga que farà la meva amiga (que també s’ha pres un vi natural i també s’ha llegit la contra de l’exbroker ).

Potser m’hauré de passar el matí de diumenge a l’escola, amb la família. Costarà aparcar. Haurem de deixar les portes obertes perquè els nens vagin a fer pipí. Però què és aquest sacrifici a canvi de ser més bona persona? Vejam si, entre tot plegat, tinc temps d’anar-me a comprar un llibre de Paulo Coelho.