12/09/2020

Enraonar

2 min

La Diada de les “manifestacions estàtiques” ha estat un bon reflex de la situació del país. La Diada de la pausa imposada pel virus -per primera vegada en deu anys les masses no han estat les protagonistes-és també la de l’estancament, del qual la pandèmia no té cap culpa, perquè ve de la incapacitat per sortir de la llarga ressaca del 2017.

És el moment d’aturar-se i enraonar, aquesta particular paraula de la llengua catalana que entén la conversa com un exercici de raonament compartit. I que té especial valor en una època de discursos intransitius. De fet, la gran ressaca que la situació catalana viu és el resultat de dues impotències: la incapacitat del president Rajoy per gestionar políticament el desafiament independentista -que ha acabat destruint els equilibris institucionals del règim del 78, amb una inflació manifesta del rol del poder judicial- i la incapacitat, aquests dies reiteradament reconeguda per alguns líders independentistes, de frenar a temps, preservar el capital acumulat i evitar l’ensulsiada de l’octubre del 2017.

Simultàniament, la política espanyola torna a exhibir l’espectacle de la irresponsabilitat. “Jo ja no soc un personatge públic”, respon Rajoy quan li pregunten per l’operació Kitchen. “No tenia responsabilitats al partit”, diu Casado. Com dues gotes d’aigua. Rajoy es va negar sempre a assumir responsabilitats per les trames estructurals de corrupció del PP i Casado no sap que no pot eludir res del que passa al seu partit perquè n’és el màxim responsable. El PP no es treu de sobre les diferents variants de la seva corrupció estructural.

Aquest panorama dona una oportunitat per fer-se gran a un govern espanyol de coalició sovint maldestra, com s’ha demostrat amb els superàvits dels ajuntaments, però que tanmateix aguanta la seva cohesió. I és sobre aquest executiu que s’ha de posar l’accent si des de Catalunya hi ha voluntat d’enraonar (i no només d’exigir per intentar sobreviure a partir de les negatives de l’adversari). En aquest sentit té raó el vicepresident Aragonès quan li reclama a Pedro Sánchez un projecte per a Catalunya. Perquè només si les parts s’expliquen i concreten serà possible l’exercici d’enraonar. Un pas imprescindible per a una sortida realista de l’estancament. I perquè decideixi la política i no la justícia.