¿I si esclata la bombolla de la IA?
El mercat borsari nord-americà ha experimentat fluctuacions darrerament a causa de l'agreujament de les tensions comercials, però es manté a prop del seu màxim històric. L'auge, impulsat per l'entusiasme al voltant de la intel·ligència artificial, ha suscitat comparacions amb l'exuberància de finals de la dècada dels noranta, que va culminar amb l'esclat de la bombolla de les empreses puntcom l'any 2000. Tot i que és innegable que la innovació tecnològica està transformant sectors sencers i fent augmentar la productivitat, els inversors tenen bones raons per témer que l'actual repunt pugui estar preparant el terreny per a una altra dolorosa correcció del mercat. Ara bé, aquesta vegada les conseqüències del col·lapse podrien ser molt més greus i d'abast més global que les que es van sentir fa un quart de segle.
Al centre d'aquesta preocupació hi ha l'enorme exposició, tant nacional com internacional, a les accions d'empreses nord-americanes. Durant l'última dècada i mitja, les llars nord-americanes han augmentat significativament els seus títols en el mercat de valors, animades pels forts rendiments i pel domini de les empreses tecnològiques del país. Els inversors estrangers –especialment europeus– han invertit capital en accions nord-americanes per les mateixes raons, i s'han beneficiat al mateix temps de la fortalesa del dòlar. Aquesta creixent interconnexió significa que qualsevol caiguda brusca dels mercats nord-americans tindrà repercussions a tot el món.
Per posar en perspectiva l'impacte potencial, calculo que una correcció del mercat de la mateixa magnitud que la caiguda de les puntcom podria acabar amb més de 20 bilions de dòlars de riquesa de les llars nord-americanes, si fa no fa l'equivalent del 70% del PIB dels EUA el 2024. Una pèrdua que seria diverses vegades més gran que les que es van patir amb la crisi de principis dels anys 2000. Les conseqüències per al consum serien greus. El creixement del consum ja és més feble que abans de la caiguda de les puntcom. Una crisi d'aquesta magnitud podria reduir-lo en 3,5 punts percentuals, cosa que es traduiria en un impacte de dos punts percentuals en el creixement global del PIB, fins i tot abans de tenir en compte la caiguda de la inversió.
Les repercussions a escala mundial serien semblants. Els inversors estrangers podrien patir pèrdues patrimonials superiors als quinze bilions de dòlars, cosa que equival aproximadament al 20% del PIB de la resta del món. A manera de comparació, l'esclat de la bombolla puntcom va provocar pèrdues estrangeres al voltant de dos bilions de dòlars, uns quatre bilions de dòlars actuals, i menys del 10% del PIB de la resta del món en aquell moment. Aquest marcat augment dels efectes secundaris posa en relleu la vulnerabilitat de la demanda mundial davant les crisis originades als Estats Units.
Històricament, la resta del món ha trobat certa empara en la tendència del dòlar a pujar durant les crisis. Aquesta "fugida cap a la seguretat" ha ajudat a mitigar l'impacte de la pèrdua de riquesa en dòlars sobre el consum estranger. La fortalesa del dòlar ha proporcionat durant molt de temps una assegurança global, sovint apreciant-se fins i tot quan la crisi s'ha originat als Estats Units, ja que els inversors busquen refugi en actius en dòlars.
Però hi ha raons per creure que aquesta dinàmica podria no mantenir-se en la pròxima crisi. Tot i les expectatives fundades que els aranzels nord-americans i la política fiscal expansionista el reforçarien, el dòlar s'ha depreciat davant la majoria de les principals monedes. I encara que això no suposa la fi del seu domini, sí que reflecteix la creixent inquietud dels inversors estrangers amb relació a la trajectòria d'aquesta moneda. Cada cop més, aquests inversors s'estan protegint contra el risc del dòlar, senyal que hi confien menys.
Aquest nerviosisme no és infundat. La percepció de la fortalesa i la independència de les institucions nord-americanes, en particular de la Reserva Federal, té un paper crucial en el manteniment de la confiança dels inversors. I recentment, per circumstàncies legals i polítiques, la capacitat de la Fed per operar lliure de pressions externes ha quedat en dubte. Si aquestes preocupacions van a més, podrien erosionar encara més la confiança en el dòlar i, en general, en els actius financers nord-americans.
A més, a diferència del que va passar l'any 2000, el creixement s'enfronta a forts vents en contra, avivats pels aranzels imposats pels EUA, els controls a l'exportació de minerals crítics per part de la Xina i la creixent incertesa sobre el rumb de l'ordre econòmic mundial. Amb el deute públic en nivells de màxims històrics, la capacitat de fer servir estímuls fiscals, com es va fer a començaments de segle per donar suport a l'economia, seria limitada.
L'escalada de les guerres aranzelàries agreuja la situació. Si els Estats Units i la Xina s'infligeixen noves represàlies en aquest camp, perjudicaran no només el seu comerç bilateral sinó també el mundial, ja que gairebé tots els països estan exposats a les dues economies més grans del món a través de complexes cadenes de subministrament. En general, evitar decisions polítiques caòtiques o impredictibles, incloent-hi les que amenacen la independència dels bancs centrals, és fonamental per prevenir un col·lapse del mercat.
Mentrestant, és important que la resta del món generi creixement. El problema no és tant el desequilibri comercial com el desequilibri en el creixement. Durant els darrers quinze anys, el creixement de la productivitat i la fortalesa dels rendiments s'han concentrat en poques regions, principalment als EUA. Com a resultat, les bases dels preus dels actius i els fluxos de capital s'han tornat cada cop més estrets i fràgils.
Que altres països poguessin enfortir el seu creixement ajudaria a corregir el desequilibri i situaria els mercats mundials en una posició més sòlida. A Europa, per exemple, completar el mercat únic i aprofundir en la integració podria obrir noves oportunitats i atraure inversions. Els premis Nobel d'economia d'aquest any ofereixen una recepta valuosa per al creixement impulsat per la innovació. Hi ha senyals esperançadors que el capital comença a fluir de nou cap als mercats emergents i altres regions. Però aquesta tendència podria estancar-se a menys que aquestes economies demostrin que són capaces de generar un creixement constant.
En resum, és poc probable que una caiguda del mercat donés lloc avui a una recessió econòmica breu i relativament benigna com la que va seguir l'esclat de la bombolla puntcom. Ara hi ha molta més riquesa en joc i molt menys marge de maniobra política per suavitzar l'impacte d'una correcció. Les vulnerabilitats estructurals i el context macroeconòmic són més perillosos, i hem de preparar-nos per a conseqüències globals més greus.
Copyright The Economist