Espanyol-Barça i les lliçons de comportament

Dissabte hi ha derbi i feia anys que no prometia tant: l’Espanyol no para de guanyar i veu la Champions a la vora. El Barça hi arriba com a líder i també ha guanyat els últims cinc partits de Lliga. L’autoestima dels blanc-i-blaus està pels núvols i en l’aire perico es respira l’íntima il·lusió que, si mai ha tingut arguments futbolístics per derrotar al Barça en Lliga a Cornellà-El Prat per primera vegada, el dia ha arribat.

O sigui que el derbi, que ja escurça per ell mateix les distàncies entre els dos equips, arriba més ajustat que mai. I a sobre hi ha la tornada del porter Joan Garcia davant la que va ser la seva afició. Partit d’alt risc, xarxes darrere les porteries i factures pendents.

L’entrenador perico, Manolo González, ha anat de dret a l’argument: “Lliçons de comportament, no. Recordin quan Luis Figo va anar al Camp Nou. Crec que [els barcelonistes] no estan en condicions de donar lliçons a ningú”.

La realitat és una altra: tots els clubs estan en condicions de rebre lliçons de comportament. A tot arreu hi ha hagut actes antiesportius, com al Camp Nou la nit de Figo. O, sense anar gaire més lluny, com a Cornellà-El Prat quan una part de l’afició local va envair el camp, amenaçant d’agredir els jugadors del Barça que estaven celebrant que acabaven de guanyar-hi la Lliga.

El futbol encén de seguida la gent més racional. Compte que no s’embruti un derbi tan prometedor com aquest. Al cap i a la fi, molts espanyolistes admeten que entenen perfectament les raons econòmiques i esportives que se li van presentar a Joan Garcia per fitxar pel Barça.